Moltes dones, en arribar la menopausa, comencen a experimentar un descens de la libido que afecta molt la seva vida sexual. És un període de la vida en què es produeixen canvis físics i emocionals que afecten la vida d'una dona en el seu conjunt, i gairebé el 70% d'elles experimenta aquesta inapetència sexual que deriva, entre altres aspectes, en la caiguda en els nivells d'estrògens, la qual cosa redueix el flux sanguini a la vagina, tornant-se menys sensible a l'estimulació sexual.

Aquesta disminució del flux també afecta la lubricació vaginal i l'excitació general. Les conseqüències més comunes són la incapacitat de gaudir del sexe, l'anorgàsmia i, de vegades, el dolor. A tot això s'uneixen els canvis hormonals, que afecten l'estat d'ànim, l'estrès, es provoquen fogots i altres símptomes físics i poden derivar en l'aparició de depressió, ansietat i problemes per dormir.

Dona somrient

Quan això passa cal pensar que existeix una solució. En primer lloc, el millor consell és anar a un especialista perquè analitzi com totes aquestes circumstàncies afecten la vida sexual. Perquè es poden prendre mesures per augmentar la libido, tant mitjançant canvis en els hàbits de vida i fins i tot tractaments mèdics.

Un dels més controvertits és la teràpia de reemplaçament hormonal. Consisteix en la ingesta d'estrògens sols o amb progestina –una hormona sintètica amb efectes similars als de la progesterona– i s'utilitzen per alleujar les conseqüències de la menopausa. A Europa, els utilitzen al voltant de sis milions de dones, encara que no està exempt de polèmica. De fet, un estudi recent dut a terme a la Universitat d'Oxford va concloure que el 8,3% de les dones que van seguir la teràpia va patir un tumor entre els 50 i els 69 anys, davant el 6,3% de les dones que no el van seguir.

Altres opcions passen per combinar l'assistència a un terapeuta sexual en parella, que pot implementar canvis en els hàbits de vida que millorin la libido i la vida sexual en general. L'augment de l'activitat física, com fer 30 minuts o més d'exercici de forma rutinària, que pot ajudar a reduir els símptomes, igual com seguir una dieta saludable. És aconsellable també canviar les rutines sexuals, dedicant més temps a la fase d'excitació, podent introduir l'ús de vibradors o altres joguines sexuals i practicant la masturbació conjunta.

Parella

En parelles que experimenten ansietat perquè no es produeix l'orgasme, una teràpia conductual que funciona és l'anomenada focalització sensorial, desenvolupada per Masters i Johnson als anys setanta. Consisteix en l'adopció d'una sèrie de fases. En les primeres s'ha d'evitar el coit, promovent les carícies a tot el cos per aconseguir l'excitació però sense l'ansietat que provoca haver d'arribar l'orgasme. Al principi es realitza d'un en un per després fer-les de forma simultània. A continuació es passa a experimentar l'orgasme extravaginal sense penetració, per finalitzar fomentant unes relacions sexuals sense restriccions. L'objectiu és exposar-se de forma gradual a l'activitat sexual disminuint l'ansietat, experimentant el plaer a poc a poc i fomentant l'associació del sexe a una situació agradable per a la parella.