Durant tot el mes de juliol s'ha commemorat la lluita contra les hepatitis virals per aconseguir el seu maneig i, en el cas de l'hepatitis C, l'eliminació, conforme amb els objectius marcats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a 2030.
Per abordar la situació actual a Catalunya, els principals avenços i reptes, hem pogut parlar amb el Dr. Joan Carles Quer, cap de Servicio d'Aparell Digestiu a l'Hospital Joan XXIII Tarragona.
La primera és quina és la situació actual de les virals a Catalunya?
La situació de les hepatitis víriques a Catalunya no difereix la de la resta de comunitats. Hem fet un salt qualitatiu i quantitatiu molt important a partir dels nous tractaments de les hepatitis, sobretot de l'hepatitis C. Això ens ha permès en els últims 6 anys tractar un nombre molt important de pacients i curar-los. D'altra banda, la situació és diferent quant a l'hepatitis B. L'hepatitis B no és tan freqüent ni a Catalunya ni a Espanya. Però sí que és veritat que, com tenim molta immigració de països d'alta prevalença d'hepatitis B, doncs ens trobem amb casos significatius que hem de detectar i controlar.
Quin n'és l'hepatitis que més preocupació en genera a la regió?
Crec que totes ens preocupen. Evidentment, l'hepatitis C i l'hepatitis B són les formes d'infecció que cronifiquen que poden provocar hepatitis crònica i que poden acabar desenvolupant una cirrosi i un hepatocarcinoma, un tumor maligne del fetge i, per tant, són les que realment ens preocupen cada una pel seu per la seva situació. L'hepatitis C en aquests moments adquireix unes característiques una mica diferents de les que teníem fa 5 anys. Nosaltres abans teníem llista d'espera per tractar els pacients d'hepatitis C, però l'arribada dels antivirals d'acció directa, ens permetessin tractar tots els pacients independentment del grau de lesió que tenien al fetge, ja que han fet que a Catalunya també es tractessin un nombre molt important de pacients. En canvi, l'hepatitis B té altres connotacions. La vacuna, dins del programa de vacunacions infantils de Catalunya, permet evitar la infecció en tots els infants i la prevalença d'infecció pel virus B és menor. Encara que hem de fer atenció a les persones que procedeixen de països amb alta prevalença de la infecció ja que fa que estiguin arribant casos portats d'hepatitis B que hem de detectar.
Quina és la que més s'ha avançat?
Evidentment en l'hepatitis C, a causa de la irrupció dels nous tractaments antivirals. El que tenim ara per tractar l'hepatitis C té diverses característiques molt senzilles: és per via oral, són pastilles i es prenen diàriament d'una durant un període de temps molt curt entre 8 i 12 setmanes. Es toleren perfectament bé, sense gairebé efectes secundaris. Tot això, acompanyat d'unes taxes d'eficàcia altíssimes que estan per sobre del 95, 97%. Avui dia, totes les hepatitis C que entren per la porta de la nostra consulta les curem. Ha estat un avenç fonamental.
En l'hepatitis B, estem començant a avançar ara en alguns aspectes. Estem en una situació una mica diferent, però l'hepatitis C jo crec que és la que ha avançat de forma més espectacular.
Hem experimentat també un avenç en el diagnòstic de les hepatitis virals'
Això ha estat també un altre salt qualitatiu important. L'any 2018, aproximadament, comencem a implantar en les unitats a Catalunya, en les nostres unitats de patologia, els nostres laboratoris, el que anomenem el diagnòstic de l'hepatitis C en un sol pas: quan et feies una anàlisi de sang per veure si podies estar infectat per l'hepatitis C, el que es mira és l'anticòs d'hepatitis C. Però és un marcador de contacte, no indica necessàriament infecció. Llavors, quan tu detectaves això, havies de tornar a demanar-li una altra anàlisi al pacient demanant-li la càrrega de virus, l'ARN del virus C. Això és el que et permet detectar si hi ha infecció activa o no. Avui, en la majoria dels hospitals de Catalunya, apliquem el que es diu diagnòstic d'un sol pas. A la mateixa mostra, els nostres laboratoris han après que és l'anticòs surt positiu. Automàticament li miren l'ARN del virus C i això permet detectar amb molta més rapidesa. En el moment en què surt un cas d'infecció, el metge que ha sol·licitat la prova rep l'alerta, però també la unitat de patologia, permetent que els pacients no es perdin pel camí i els puguem tractar i curar.
Quant a l'hepatitis B, a més de la vacuna, un altre avenç és que alguns pacients amb hepatitis B estan sobre infectats pel virus de l'hepatitis Delta, que empitjora el pronòstic de la malaltia i desenvolupa una lesió més severa al fetge. Per a això, també hem generat una estratègia de diagnòstic en un sol pas, de manera que al laboratori automàticament ens miren si aquest pacient que han diagnosticat d'hepatitis B pot tenir una hepatitis delta associada.
Quines barreres existeixen actualment per erradicar les virals i com poden superar-se?
Necessitem obrir la porta de les nostres unitats i anar a buscar pacients que estan ocults i perduts en el sistema. És el principal obstacle en l'hepatitis C, els casos que queden per tractar. La gent que s'infecta pel virus de l'hepatitis C no s'assabenta que té la infecció. Aquest virus cronifica al fetge i tu ho pots tenir i no tenir cap tipus de símptoma. Llavors cal anar a buscar aquestes persones? Doncs en aquests moments la gran dificultat és que els nuclis on ens queden pacients amb infecció oculta de virus G són el que podríem denominar població vulnerable.
Quines accions desenvolupades a Catalunya destacaría?
Doncs tinc la sort de ser el coordinador d'un grup als hospitals de l'Institut Català de la Salut. Som 8 hospitals en el que treballem estratègies per anar precisament a buscar aquests casos ocults i perduts en el sistema d'acord, llavors la base de les estratègies en aquest moment és el que nosaltres anomenem el treball multidisciplinari. Només els hepatòlegs no podrem, sense l'actuació conjunta. Llavors necessitem l'ajuda, la col·laboració i el treball compartit amb altres dispositius sanitaris. Per això, hem creat ja una xarxa de companys, sobretot en atenció primària. És el que anomenem referents de primària, experts en malalties hepàtiques.