El dolor és sens dubte una de les conseqüències que més ens preocupa de les malalties. A vegades creiem o sentim que sempre ens fa més mal una part del cos en un determinat moment del dia. Una sensació que solem atribuir a la percepció de cadascú més que no a algun fet que estrictament tingui a veure amb la realitat o que tingui una explicació científica.

El cert és que si ets dels que sent més dolor de queixals al matí que a la tarda o si els teus problemes d'esquena s'aguditzen a l'hora de dormir més que en ple dia, la ciència creu que pot tenir tot el sentit del món. Segons estudis recents, no tots els dolors molesten amb la mateixa intensitat ni es produeixen de manera uniforme, sinó que cada moment del dia és més propens a produir-nos malestar en funció de quina sigui la malaltia.

El dolor és més complex que un sistema binari de blanc o negre, de em fa mal o no em fa mal. Habitualment fluctua i apareix i desapareix, però també es dona amb major o menor intensitat segons els casos.

Els ritmes diaris del dolor

El dolor no depèn només de patir una lesió, una malaltia o d'un excés d'esforç. Segons afirmen els científics, com la resta del cos, el dolor es veu sotmès al ritme circadià. El que ara sembla que s'ha descober és que, de la mateixa manera que el cos té el seu propi ritme circadià –amb un cicle de dia i un cicle de nit–, cada cèl·lula del nostre cos també el té i no necessàriament ha de coincidir amb el del cos com a organisme.

Així, al matí és més freqüent que sentin dolor aquelles persones que tenen afeccions inflamatòries com el mal de queixal, la migranya o l'artritis reumatoide. Tanmateix, els qui pateixen de dolors neuropàtics, els pateixen més a la nit. És el cas dels qui tenen un càncer, una neuropatia diabètica o una neuràlgia postherpètica derivada d'haver agafat un herpes zòster.

El dolor en les persones sanes

Els ritmes circadians que influeixen en el dolor també intervenen en el dia a dia de les persones sanes. Algunes investigacions han aconseguit demostrar que una persona sense cap mena de malaltia sent més mal en determinats moments del dia si un dels seus nervis es veu estimulat per un cop rebut a una cama, per exemple.

En un estudi realitzat per científics israelians el 2015, es va exposar un grup escollit d'homes a dolors provocats pel fred i la calor en diferents moments del dia i van comprovar que la sensibilitat al dolor era menor al matí.

Des del Laboratori de Cronobiologia del Dolor i Neuroimmunologia de la Universitat de Queen a Kingston, Ontario (Canadà), afirmen haver demostrat a través de diverses investigacions que el dolor per calor, el dolor per fred i el dolor mecànic semblen tenir el mateix ritme durant tot el dia. Una troballa que permet que es puguin establir certs patrons mèdics per mirar de pal·liar-los.

Tractar el dolor segons els seus ritmes

El fet de tractar els dolors segons cada ritme circadià es coneix com a cronoteràpia. I com més es coneix el calendari del dolor, més i millor es pot aplicar aquesta cronoteràpia per als pacients.

D'aquesta manera, si una persona té prescrita la ingesta de dues dosis de medicaments al matí i unes altres dues a la nit, segurament és convenient revisar la seva prescripció i que prengui una dosi al matí i tres en acabar el dia si, per exemple, el seu dolor fluctua al llarg de les 24 hores.

Aquesta reformulació en la prescripció mèdica segons l'horari i el tipus del dolor s'ha estat provant en pacients amb artritis reumatoide i ha estat un èxit durant les proves.

El que cada vegada tenen més clar els investigadors és que el dolor té molt a veure amb el rellotge intern de cada pacient, amb la malaltia que pateixi i que el de la cronoteràpia és un camp que resultarà cada vegada més decisiu per lluitar contra una cosa tan crucial com és el dolor.