El Periódico, l’Ara i El País, cada un de la seva manera, editen avui portades engrescadores, amb titulars que bufen les brases de l’esperança i deixen caure un perfum d’optimisme i de coratge.
El Periódico presenta una fotassa amb gent com la gent, confinats a casa seva, amb tot de ganes d’anar endavant, malgrat el tancament a que ara estan sotmesos. El País parla dels que actuen en primera línia als hospitals: els metges i els personal sanitari de les UCI, que és on ara es juga aquesta partida a vida o mort, pacient a pacient. “La guerra de la nostra generació”, diu el titular, com volent assegurar-nos que amb ells hi podem comptar. L’Ara vol explicar de quina manera ens espolsarem aquesta pandèmia de sobre i obre la finestra a l’endemà. Està molt bé, tot això. Almenys una mica d’aire en aquests retalls de paper imprès, un bri de confiança, llum al final del túnel.
El Punt Avui es queda enmig d’uns i altres, perquè torna a parlar dels aturats —més de 210.000 a Catalunya, una bestiesa de xifra— provocats per la crisi del coronavirus. Aquests sensefeina són la conseqüència més greu de la pandèmia —fora dels morts, esclar. Motivar no motiva, aquesta portada, però posa el dit a la nafra.
Compara-les amb la resta de primeres pàgines dels diaris de Barcelona i Madrid, que van de la xerrameca de l’alcalde de Madrid a l’ABC, el discurs buit de Pedro Sánchez a La Vanguardia, o la culpabilització del govern espanyol emmascarada d’investigació a El Mundo. Fan una mica de gossera, que diuen a València. La gent es mereix un descans de la dieta intensiva de desgràcies que rep cada dia. Potser seria bo que els diaris hi pensin de tant en tant. No som metàl·lics i de tant en tant ens convé una mica d’escalf.
