El 15 de febrer se celebra el Dia Internacional del Càncer Infantil. Aquest any, les oenegés com l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) tenen una gran tasca, ja que no només volen visibilitzar el coratge i la capacitat de superació dels nens i adolescents que pateixen càncer, també volen denunciar les conseqüències del coronavirus en el seu àmbit: "un coronavirus que ja fa temps que té massa protagonisme."

Aquesta jornada va ser impulsada per primer cop el 2002, per l'Organització Internacional del Càncer Infantil (CCI), una xarxa formada per 177 organitzacions nacionals de pares de nens amb càncer.

Els reclams dels especialistes

Amb motiu del Dia Internacional del Càncer Infantil, els metges experts han denunciat la manca d'investigació en aquesta àrea de la medicina. El doctor Pablo Menéndez, investigador de l'Institut de Recerca Josep Carreras assegura que "encara que el càncer pediàtric sigui una malaltia rara en comparació amb els adults, té un cost emocional en les famílies i els infants molt important".

Es calcula que a Catalunya es diagnostiquen entre 170 i 200 casos de càncer cada any en infants de menys de 14 anys, segons recull el Canal Salut. Els càncers infantils més freqüents són les leucèmies, les neoplàsies del sistema nerviós central i els limfomes. La supervivència del càncer infantil s'apropa al 80%, depenent molt del tipus de tumor. Malgrat la poca incidència de casos, la malaltia "requereix els recursos públics oportuns i compromisos privats" per tal de fer-li front, tal com assegura Menéndez.

Una altra dificultat amb què es troba la recerca del càncer infantil és la manca de tractaments i medicació disponible per a nens, degut a les reticències de les agències reguladores i la indústria farmacèutica a testar els seus productes amb infants. Segons el doctor Menéndez, el neguit és comprensible; d'una banda, no es vol exposar els infants a un assaig clínic, però de l'altra, se'ls està privant d'un possible tractament. Per això des de l'àmbit pediàtric han demanat provar alguns tractaments en infants i ara s'estan obrint programes paral·lels als assajos amb adults.

La pandèmia: l'agreujant inesperat

Tal com ja afirmava el doctor Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la setmana passada, la pandèmia ha "desplaçat" el diagnòstic de malalties i ha focalitzat els recursos cap aquesta nova prioritat, cosa que també s'ha notat entre els afectats i familiars del càncer infantil. La Federació Espanyola de Pares de Nens amb Càncer ha publicat l''Estudi de l'impacte de la COVID-19 en les famílies amb menors amb càncer', revelant que "durant la pandèmia, les proves i tractaments d'un 30 per cent de menors amb càncer es van veure afectades en forma de retards o canvis".

Segons Ainhoa Fernández Calvo, coordinadora de l'Associació de Pares de Nens amb Càncer de Biscaia (ASPANOVAS), la por al contagi "ha fet que les famílies s'autoimposin un confinament per no posar en risc als seus fills. Les nostres famílies han viscut tot aquest procés en soledat".

Encara més alarmant és el fet que aquelles persones en ERTO durant la pandèmia s'han vist privades de la prestació de menors afectats per càncer o altra malaltia (CUME), que permet a un dels tutors dels menors afectats reduir la seva jornada laboral fins en un 50%, ja que "les dues prestacions no són compatibles".

 

Foto principal: la pandèmia ha afectat les proves i tractaments d'un 30% dels pacients de càncer infantil / Pixabay