Detectada la pòlio en aigües del Baix Llobregat, un any després de detectar-la al Besòs. Ha estat l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) qui ha informat que el passat diumenge 7 de setembre es va notificar la detecció d'un enterovirus pòlio tipus vacunal a dues estacions depuradores de la comarca, dins de les tasques rutinàries de vigilància virològica de les aigües. Ara, les autoritats sanitàries investiguen si hi ha persones infectades, tot i que es considera que el risc de propagació a Catalunya és molt baix.
El Departament de Salut ha recordat que el setembre de l'any passat ja es va detectar la pòlio en aigües residuals del Besòs, i que la investigació epidemiològica no va detectar ni cap persona infectada ni transmissió comunitària, de manera que es va tancar l'alerta. En qualsevol cas, just després d'informar de la detecció del virus, Salut va convidar tots els nens de 6 a 8 anys de l'àrea de Barcelona a vacunar-se contra la malaltia. Ara, l'ASPCAT ha insistit en "la importància dels alts nivells de vacunació de la població".
Què és la pòlio?
Cal recordar que la poliomielitis és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot menors de cinc anys, i que causa paràlisi permanent en aproximadament un de cada 200 casos. La mortalitat en els casos de paràlisi és d'entre el 2 i el 10%. Es transmet de persona a persona per via orofecal o, amb menys freqüència, a través d'un vehicle comú (aigua o aliments contaminats). Es multiplica a l'intestí, des d'on pot envair el sistema nerviós i causar paràlisi. El període d'incubació sol ser de set a deu dies, tot i que pot oscil·lar entre 4 i 35 dies. Fins a un 90% dels infectats són asimptomàtics o només presenten símptomes lleus, i la malaltia pot passar desapercebuda.
Pel que fa al poliovirus d'origen vacunal, sabem que és un poliovirus originat a partir dels continguts originalment a la vacuna antipoliomelítica oral (VPO). Aquests virus atenuats es repliquen a l'intestí durant un període limitat, generant així anticossos i la consegüent immunitat. Excepcionalment, en replicar-se al tub digestiu, poden patir canvis genètics i propagar-se en comunitats que no estan totalment vacunades contra la pòlio, sobretot en zones sense gaire higiene o mal sanejament. En casos molt estranys, els poliovirus d'origen vacunal poden canviar genèticament a formes capaces de causar paràlisi, com ho fan els no vacunals. Quan es detecten VDPV en almenys dues fonts diferents i amb almenys dos mesos de diferència, estan genèticament relacionats, i hi ha proves de circulació a la comunitat, es consideren poliovirus circulants d'origen vacunal (cVDPV).
La pòlio a Catalunya
El 2024, es van registrar 47 brots amb 319 casos per virus derivats de les vacunes a 21 països de l'Àfrica, Indonèsia i l'Orient Mitjà, mentre que el 2023 van ser 529 casos a 24 països. Els tres tipus virals (VDPV1, VDPV2 i VDPV3) estan implicats, encara que la gran majoria dels brots van ser causats pel VDPV2 —el que s'ha detectat ara al Baix Llobregat és el VDPV3 amb capacitat infectiva. De les deteccions de VDPV2 en aigües residuals, 35 han passat a Europa: 25 a Alemanya, sis al Regne Unit i les quatre restants a Polònia, Finlàndia i Catalunya. És a dir, que el que es va detectar al Besòs era el VDPV2. Els Estats Units van arribar a alertar sobre la pòlio detectada a Barcelona perquè "posa de manifest el risc actual de circulació de VDPV a tot el món".
Pel que fa a la vacunació, la vacuna parenteral de virus inactivats (VPI) està inclosa en el calendari de vacunacions des del primer calendari disponible de l'any 1980. Es va servir principalment als països on el poliovirus salvatge ja ha estat erradicat, i se'n recomanen quatre dosis: tres dosis en el primer any de vida (als dos, quatre i onze mesos), amb la vacuna hexavalent que inclou els antígens contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, l'hepatitis B, l'Haemophilus influenzae b i la poliomielitis; i la quarta dosi de reforç, a sis anys, amb la vacuna tetravalent, que inclou els antígens contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina i la poliomielitis. Totes les vacunes utilitzades són inactivades, no poden transmetre el virus i presenten una elevada efectivitat, al voltant del 99% d'immunitat amb tres dosis, i amb protecció de llarga durada. Les cobertures vacunals a Catalunya són elevades i se situen al 97,1% per a primovacunació, unes cobertures que és fonamental mantenir.