Encara que la dada no l'eximeixi de la seva perillositat, el cert és que la cocaïna desencadena una addicció només en el 20% dels consumidors, una xifra allunyada del que la majoria de la gent pensa. Però... què ocorre al cervell dels que sí que s'enganxen a aquesta droga?
Gràcies a un mètode experimental, un equip de neurocientífics de la Universitat de Ginebra a Suïssa han revelat un mecanisme cerebral específic de la cocaïna, que té la particularitat de desencadenar un augment massiu de serotonina a més de l'augment de dopamina comuna a totes les drogues.
De fet, la serotonina actua com un fre intrínsec a la sobreexcitació del sistema de recompensa provocada per la dopamina, el neurotransmissor que causa l'addicció. Així ha quedat reflectit en un article a la revista Science.
L'addicció es defineix com la recerca compulsiva d'una substància malgrat les conseqüències negatives, mentre que la dependència es caracteritza com l'aparició d'un símptoma d'abstinència, els efectes físics de la qual varien molt d'una substància a l'altra, quan el consum s'atura abruptament. Per tant, mentre que la dependència afecta a tots, l'addicció només a una minoria d'usuaris, fins i tot després d'una exposició prolongada.
Per exemple, s'estima que el 20% dels consumidors de cocaïna i el 30% dels consumidors d'opiacis són addictes. "El mateix principi s'aplica a tots els productes potencialment addictius", assegura Christian Lüscher, professor del Departament de Neurociències Bàsiques de la Facultat de Medicina d'UNIGE, que va dirigir la investigació. "Aquí a Suïssa, per exemple, gairebé tots els adults consumeixen alcohol de tant en tant, que és un fort estimulador del sistema de recompensa. Tanmateix, només una petita proporció de nosaltres es convertirà en alcohòlic".
Per avaluar com sorgeix l'addicció a la cocaïna al cervell, l'equip d'investigació va desenvolupar una sèrie d'experiments. "La majoria de les vegades, els experiments científics tenen per objectiu reproduir un mecanisme sistemàtic. Aquí, la dificultat rau a observar un fenomen aleatori, que s'activa només una de cada cinc vegades," recalquen els investigadors.
Els científics primer van ensenyar a un gran grup de ratolins a autoadministrar-se cocaïna de forma voluntària, i després van agregar una restricció: cada vegada que s'autoadministraven cocaïna, els ratolins rebien un estímul lleugerament desagradable (descàrrega elèctrica o raig d'aire). Llavors van sorgir dos grups: el 80% dels ratolins va aturar el seu consum, mentre que el 20% va continuar, malgrat el desagradable. "Aquest comportament compulsiu és precisament el que defineix l'addicció, que afecta al 20% dels individus, tant en ratolins com en humans," expliquen.
L'experiment es va repetir amb ratolins en els quals la cocaïna ja no estava lligada al transportador de serotonina, de manera que només augmentava la dopamina quan prenia la substància. Després, el 60% dels animals va desenvolupar una addicció. El mateix es va trobar en altres animals amb un protocol d'estimulació del sistema de recompensa que no va afectar la serotonina. "Si s'administra serotonina a l'últim grup, la taxa d'addicció cau al 20%", diu Christian Lüscher. "La cocaïna, per tant, té una espècie de fre natural que és eficaç quatre de cada cinc vegades".
Quan es consumeix cocaïna, al cervell actuen dues forces: la dopamina, d'una banda, l'augment sobtat del qual condueix a la compulsió, i la serotonina, per l'altre, que actua com a fre de la compulsió. Per tant, l'addicció es produeix quan es crea un desequilibri entre aquests dos neuroreguladors i la dopamina supera a la serotonina.