En els últims anys, la comunitat científica ve estudiant els efectes de l'ús continuat dels videojocs durant la infantesa. Se sap que poden provocar canvis estructurals i funcionals al cervell, fins al punt que diversos estudis han descobert l'augment de la mida d'algunes regions o l'activació d'àrees relacionades amb les habilitats visoespaciales.
Algunes investigacions han donat dades preocupants, sobretot en l'àmbit de l'atenció. Per exemple, un estudi publicat a la revista Pediatrics va acabar que els nens de primària que juguen als videojocs més de dues hores al dia tenen un 67% més probabilitats de desenvolupar problemes d'atenció.
Tanmateix, sembla que no tot és negatiu. Una nova investigació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha demostrat com poden produir-se canvis cognitius fins i tot anys després, en la vida adulta. L'estudi apareix publicat a Frontiers in Human Neuroscience i es basa en una anàlisi realitzada en 27 persones d'entre 18 i 40 anys, amb experiència i sense, en els videojocs.
Els videojocs i les plataformes de vídeo per encàrrec s'han situat com els grans reis de l'entreteniment en temps de coronavirus
Segons conclouen els experts, aquells que en van jugar més abans de l'adolescència, fins i tot si ja no jugaven mai, van respondre millor als exercicis relacionats amb la memòria de treball. A aquelles que requereixen mantenir i manipular la informació mentalment per obtenir un resultat.
En canvi, aquells que no van jugar amb els videojocs de nens, no van obtenir millores en el processament i inhibició d'estímuls irrellevants i van ser més lents que els que havien jugat de nens. No només això. Les persones que jugaven regularment de nens van obtenir millors resultats en el processament d'objectes 3D, encara que aquestes diferències es van mitigar després del període d'entrenament en videojocs, quan ambdós grups van mostrar nivells similars.
La investigació ha estat duta a terme per Marc Palaus, autor d'una tesi doctoral sobre això dirigida per Elena Muñoz i Diego Redolar, investigadors del Cognitive NeuroLab de la Facultat de Ciències de la Salut de la UOC. Ambdós van ser coautors de l'article publicat amb Raquel Viejo, una altra investigadora del grup.
Les conclusions es basen en un mes d'observació, en la qual els experts van analitzar les habilitats cognitives dels participants, inclosa la memòria de treball, abans de començar l'entrenament en videojocs, al final de l'entrenament i quinze dies després. Es va utilitzar un clàssic d'aquest món: Super Mario 64 de Nintendo.
Aquells que en van jugar més abans de l'adolescència van respondre millor als exercicis relacionats amb la memòria de treball
L'estudi també va incloure 10 sessions d'estimulació magnètica transcranial, una estimulació cerebral no invasiva a través de la pell sense la necessitat d'arribar al teixit cerebral que canvia temporalment l'activitat del cervell. L'objectiu era conèixer si la combinació de videojocs i aquest tipus d'estimulació millorarien el rendiment cognitiu, però no es va produir
També es va estudiar l'enfortiment de les habilitats cognitives, per a la qual cosa es va utilitzar un videojoc d'aventures de plataformes en 3D. Els investigadors conclouen que "els videojocs són una recepta perfecta per enfortir les nostres habilitats cognitives, gairebé sense que ens n'adonem."