Uns investigadors han dissenyat un fàrmac experimental que potencia un tipus d'autofagia, un mecanisme natural de neteja cel·lular que elimina les proteïnes no desitjades i és capaç de revertir els símptomes de l'Alzheimer en ratolins, el pas previ perquè funcioni en humans. El disseny és d'uns investigadors de la Facultat de Medicina Albert Einstein de Nova York.

L'estudi s'ha publicat aquest dijous a la revista Cell, ha estat dirigit per Ana María Cuervo, doctora titular de la Càtedra Robert i Renée Belfer per l'Estudi de les Malalties Neurogeneratives i codirectora de l'Institut d'Investigació sobre l'Envelliment a l'Albert Einstein College of Medicine de Nova York.

"Els descobriments en ratolins no sempre es poden traslladar als humans, especialment en l'Alzheimer" i "no volem crear falses expectatives", ha explicat Cuevo a Efe. Malgrat tot, amb aquesta investigació "pensem que podria funcionar perquè l'únic que estem fent és canviant una funció de la cèl·lula al nivell juvenil". Per això, "bàsicament fem servir la forma natural en què les cèl·lules eliminen la toxicitat en una persona jove", ha insistit.

Com funciona?

El compost reactiva l'autofàgia mediada per xaperones (AMC), un procés de neteja cel·lular clau per a la salut i l'envelliment, descobert per aquesta biòloga cel·lular en els 90. A mesura que envellim, l'autofàgia perd eficiència i permet que les proteïnes tòxiques s'acumulin provocant danys a les cèl·lules. És com ficar les escombraries en bosses i no endur-se-les a l'abocador; quan això passa, el cervell desenvolupa malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer, els pacients tenen agregats proteics tòxics en el cervell, com bosses d'escombraries en una vaga de neteja, recull La Vanguardia.

En aquest treball, la doctora Cuervo demostra que la pèrdua d'AMC a les neurones contribueix al desenvolupament de l'Alzheimer en animals i viceversa, que en models d'Alzheimer, l'AMC està disminuïda, el que significa que els fàrmacs per reactivar aquesta forma d'autofàgia podrien tractar les malalties neurodegeneratives.

Primer, Cuervo i el seu equip van analitzar si l'alteració de l'AMC contribueix a l'Alzheimer, i per a això van usar un ratolí modificat genèticament en el qual les neurones cerebrals excitadores no tenien aquest procés de neteja cel·lular.

Aquesta manca d'AMC va provocar pèrdua de memòria a curt termini, dificultats de moviment i altres problemes relacionats amb els símptomes de la malaltia d'Alzheimer, però, sobretot, va alterar profundament la proteostasis, és a dir, la capacitat de les cèl·lules per regular i degradar les proteïnes que contenen.

Cuervo sospitava que el contrari també era cert i que l'Alzheimer d'hora afectava l'AMC, així que va estudiar un model de ratolí d'Alzheimer d'hora en què les neurones produïen còpies defectuoses de la proteïna tau (clau en el desenvolupament de la malaltia). Després, usant pacients, van observar que el nivell d'activitat de l'AMC en el teixit cerebral estava una mica inhibit en les primeres fases de l'Alzheimer, i molt més inhibit en els casos dels pacients amb Alzheimer avançat.

Activitat disminuïda

Quan les persones arriben als 70 o 80 anys, l'activitat de l'AMC sol estar al voltant d'un 30% disminuïda, una reducció d'activitat que el cervell de la majoria de les persones pot compensar, però que, si coincideix amb una malaltia neurodegenerativa, es converteix en una barreja amb efectes devastadors.

Aquestes investigacions han estat la base del fàrmac desenvolupat per Cuervo un compost que millora l'AMC elevant els nivells d'un component clau: el receptor LAMP2A, que rep a les proteïnes danyades unides a les xaperones per destruir-les en els lisosomes (els 'punts nets 'en què s'elimina les escombraries cel·lulars).

Què fa el medicament

Aquest compost, anomenat CA, restaura el LAMP2A a nivells juvenils i ajuda a l'AMC a desfer-se de la tau i altres proteïnes defectuoses perquè no formi cúmuls tòxics.

El medicament, subministrat a dos models diferents de ratolí de la malaltia d'Alzheimer durant 4 a 6 mesos, va millorar la memòria, la depressió, l'ansietat i la capacitat motora sense danyar altres òrgans.

 

 

Imatge principal: cervell / Unsplash