Investigadors de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras, de la Fundació Josep Carreras, i de l'IDIBELL de l'Hospital de Bellvitge han descobert que la dotació epigenètica de cada persona influeix en la severitat de la Covid-19.
El treball, que publica la revista EBiomedicine, l'han liderat Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona; i Aurora Pujol, genetista del Consorci de Recerca en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i cap del Grup de Malalties Neurometabòliques de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
Els investigadors creuen haver donat amb un possible indicador de per què els símptomes de la infecció per Covid varien tant entre persones, des dels que no en presenten cap fins a aquells que necessiten ingrés a l'UCI amb respiració assistida d'urgència.
Un pacient malalt de Covid en una UCI gallega / EFE
Predir amb antelació
"A causa de l'elevat nombre de persones infectades pel virus, que han saturat tots els sistemes sanitaris del món, pensem que estaria bé tenir formes de predir amb antelació si la infecció pel virus en un determinat individu requerirà hospitalització o simplement pot ser controlada de forma ambulatòria", ha explicat Esteller.
"Sabem, ha afegit, que l'edat avançada i la coexistència d'altres patologies (cardiovasculars, obesitat, diabetis, defectes immunes) s'associen a una major gravetat de la infecció, però què passa amb la resta de la població que també arriba a l'UCI sense aquests factors?".
Per poder respondre a aquesta pregunta, els investigadors van decidir estudiar a més de 400 persones que havien donat positiu en Covid-19 que no pertanyien a cap d'aquests grups de risc i estudiar el seu material genètic en funció de si no havien tingut símptomes o van ser molt lleus, o si, en canvi, havien estat ingressats a l'hospital requerint assistència respiratòria.
"Trobem que existien variacions epigenètiques, en els interruptors químics que regulen l'activitat de l'ADN, en els positius pel virus que desenvolupaven un Covid-19 greu", ha indicat Esteller.
Segons l'investigador, "aquestes modificacions succeeixen principalment en gens associats amb una excessiva resposta inflamatòria i en gens que reflecteixen una tendència general a un pitjor estat de salut. Interessantment, el 13% de la població mundial presenta aquesta signatura epigenètica (EPICOVID), per tant, és la població de màxim risc i a la qual hem de cuidar especialment", ha conclòs l'investigador.
Per la seva banda, la doctora Pujol ha subratllat que "les dades complementen i confirmen la implicació de la resposta antiviral dirigida per l'interferon i la seva importància en l'evolució de la malaltia", com van explicar en un estudi de seqüenciació completa del genoma publicat en la revista Science al setembre passat.
Millorar el tractament dels pacients de risc
"Amb aquestes eines avançades de medicina personalitzada, tant del camp de la genòmica com de l'epigenòmica, és possible dissenyar models predictius que permetin detectar pacients en risc de pitjor pronòstic i, per tant, millorar el seu tractament i evitar el col·lapse del sistema sanitari", ha conclòs Pujol.
La investigació forma part de la campanya 'Més imparables que mai', que la Fundació Josep Carreras va posar en marxa a l'abril de 2020 per recaptar fons per a línies de recerca sobre la Covid-19 i immunosupressió.
Foto principal: Un pacient ingressat en una UCI a causa de la Covid / EFE