Científics anglesos han creat embrions humans sintètics mitjançant cèl·lules mare. És a dir, sense la necessitat de fer servir òvuls o espermatozoides. Què aporta tot plegat? Els experts afirmen que aquesta mena d'embrions podrien proporcionar una finestra crucial sobre l'impacte dels trastorns genètics i les causes biològiques de l'avortament involuntari i recurrent.

"Podem crear models semblants a embrions humans mitjançant la reprogramació de cèl·lules mare embrionàries", ha exposat la professora Magdalena Żernicka-Goetz, de la Universitat de Cambridge, segons recull The Guardian. El mateix diari recull el testimoni de Robin Lovell-Badge, cap de biologia de cèl·lules mare i genètica del desenvolupament de l'Institut Francis Crick de Londres, va dir: "La idea és que si realment modelem el desenvolupament embrionari humà normal mitjançant cèl·lules mare, podem obtenir una gran quantitat d'informació sobre com comencem el desenvolupament, què pot sortir malament, sense haver d'utilitzar embrions primerencs per a la investigació".

Qüestions ètiques i morals 

Generant aquesta mena d'embrions, els científics poden estudiar amb detall les primeres setmanes de gestació d'un embrió, que d'altra manera seria impossible. Tot i això, es desperten alguns dubtes ètics i legals, ja que els embrions que es creen amb aquestes tècniques queden fora de la legislació vigent a gran part dels estats del món. Com s'ha de regular?

Primer s'ha d'entendre què implica un embrió creat amb cèl·lules mare. Aquests embrions no tenen un cor que batega ni els inicis d'un cervell, però inclouen cèl·lules que normalment formarien la placenta, el sac vitellin i el mateix embrió. És a dir, tenen certa potencialitat. Però, per al moment, no hi ha cap perspectiva que s'exploti aquesta potencialitat. No es planteja que els embrions sintètics s'utilitzin clínicament. Per començar, al Regne Unit aquesta pràctica seria il·legal. 

"Si tota la intenció és que aquests models s'assemblen molt als embrions normals, en certa manera s'haurien de tractar igual", va dir Lovell-Badge. "Actualment a la legislació no ho són. La gent està preocupada per això". Per ara, hi ha pocs límits, per exemple, al Regne Unit només es poden cultivar aquests embrions fins als 14 dies.  Fins a quin punt la possibilitat de convertir-se en humà impactarà en com s'han de tractar aquests embrions sintètics? Aquesta és la gran pregunta ètica i legal que encara no té resposta. 

Embrions sintètics de ratolins

Científics de l’Institut Caltech de Califòrnia i de la Universitat de Cambridge han aconseguit crear embrions sintètics de ratolí a partir de cèl·lules mare sense necessitat d’una prèvia fecundació in vitro. Els científics han pogut desenvolupar aquests embrions fora d’un ventre, i han crescut dins d’un laboratori. Però en el cas dels animals els problemes ètics s'esvaeixen i els experiments es duen més enllà que en el nou cas dels científics britànics.