Una novaiorquesa ha estat la primera dona a curar-se de VIH gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare de cordó umbilical resistents a aquest virus, que es van combinar amb altres d'un parent proper per augmentar les possibilitats d'èxit. Es considera que ha estat curada perquè porta sense virus des de l'any 2017, un període considerat raonable per establir que ja no hi ha malaltia. El cas es va donar a conèixer l'any passat en un congrés mèdic, però ara s'ha publicat a la revista Cell en un estudi liderat per l'hematòloga Jingmei Hsu i amb la participació de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i la Universitat Johns Hopkins.
La "pacient de Nova York" és la primera dona racialitzada en curar-se de VIH
La denominada "pacient de Nova York" és la primera dona a considerar-se curada, però és la quarta pacient, després d'altres casos d'homes a Berlín (Timothy Brown), Londres (Adam Castillejo) i Düsseldorf. En els quatre casos, els pacients patien també una leucèmia, fet que feia necessari també un trasplantament de medul·la, una intervenció arriscada que només està indicada en càncers hematològics. El cas de la pacient de Nova York, una dona de mitjana edat que s'identifica com a "racialment mixta", té diverses peculiaritats davant els altres, perquè és la primera que es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare resistents al VIH procedents de sang de cordó umbilical i no d'un donant adult compatible.
L'equip considera que el tractament ha donat resultats satisfactoris a llarg termini i que l'ús de cèl·lules mares de sang de cordó umbilical augmenta la possibilitat de curar el VIH en persones de tots els orígens racials. Aquest èmfasi en l'aspecte racial s'explica perquè estadísticament, hi ha més incidència de VIH entre les persones negres, però els estudis i assajos clínics generalment s'han fet en població blanca. "L'epidèmia del VIH és racialment diversa, i és extremadament estrany que les persones de color o de raça diversa trobin un donant adult no emparentat prou compatible", ha explicat Yvonne Bryson, de la UCLA i codirectora de l'estudi en una roda de premsa.
Per aquest motiu, la tria de les cèl·lules mare del cordó umbilical era una opció que oferia més oportunitats d'èxit. Aquestes cèl·lules es van trasplantar juntament amb cèl·lules mare d'un familiar de la pacient. "Fer servir una barreja de cèl·lules mare d'un familiar compatible i cèl·lules mare del cordó umbilical els dona un bon impuls a aquestes últimes", ha explicat Bryson.