La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha presentat aquest dilluns la primera guia de pràctica clínica per a tractar pacients amb covid-19 persistent, és a dir, que tenen símptomes més enllà de les quatre setmanes. Al detall, hi ha entre un 10% i un 20% pacients als quals la infecció de coronavirus els afecta més d'un mes, però com que és una patologia nova fins ara no existien guies basades en l'evidència científica. 

Aquesta guia s'ha realitzat sota la direcció d'Antoni Sisó i han participat 52 metges tant en la seva elaboració com revisió de diversos sectors com medicina interna, malalties autoimmunes, matemàtiques i estadística i la consultoria d'Antoni Trilla. Els autors consideren que des de l'atenció primària cal fer una avaluació integral del conjunt de la simptomatologia, i una avaluació específica de cada un dels símptomes persistents.

pacient Covid-19 UCI infermera sanitaris Hospital del mar coronavirus segona onada - Sergi AlcazarUnes infermeres atenen un pacient de covid a l'Hospital del Mar / Sergi Alcàzar

El procés a seguir segons la guia

En el cas de la primera visita d'un pacient sospitós de covid-19 persistent s'aconsella implementar un protocol d’atenció integral que inclou valorar antecedents, fer analítiques de sang, així com exploracions complementàries. A continuació, acord els símptomes que presenti cada pacient, caldrà fer exploracions complementàries.

A més, es descriu quins són els principals símptomes dels afectats persistents de coronavirus, entre els quals es troben: fatiga, dolor articular, dolor muscular, dolor toràcic, tos, dispnea, anòsmia o disgèusia persistent, i cefalea o símptomes digestius. A més, també poden patir febrícula, calfreds, intolerància als canvis de temperatura, rinitis, congestió nasal, confusió o boira mental, trastorns de la concentració o de la son, vertigen, conjuntivitis o, fins i tot, caiguda del cabell. Un cop realitzades les exploracions, es determinarà quin és el procés diagnòstic a seguir.

En la guia també hi apareixen un conjunt de símptomes que no formen part de la presentació clínica de la infecció aguda per SARS-Cov-2, però que hi poden aparèixer en la fase postviral un cop resolta la infecció aguda. Aquests són trombosis, pneumònia organitzativa, afectacions dermatològiques com perniosi, encefalitis, paràlisis flàccida, insuficiència renal aguda, anèmia, tiroïditis o malalties autoimmunes sistèmiques.

D'altra banda, també estableix un seguiment estructurat del pacient en relació amb l'impacte o gravetat de la malaltia al pacient en la fase aguda i de la presència de seqüeles. Per tant, diferencia entre casos que han requerit hospitalització en unitats de cures intensives, hospitalització convencional, dels que no han estat ingressats en cap centre mèdic i els que han estat atesos a l'atenció primària, que són el 80% del total de pacients amb covid-19.