La corrupció és un mal endèmic que afecta diferents àmbits de la nostra vida, i no només el polític. Fa escassos dies, la prestigiosa publicació The Lancet va donar a conèixer un controvertit article que portava per títol 'Corrupció en la Salut Global: Un secret a veus'.
L'autora del text és una doctora, Patricia García, investigadora de l'Escola de Salut Pública de la Universitat Peruana Cayetano Heredia i exministra de Salut. És important saber que, segons Transparència Internacional, dos de cada tres països al món pateixen les conseqüències de la corrupció en l'àmbit de la salut i més de 140.000 nens moren anualment a conseqüència d'aquesta. Tanmateix, la tesi de l'article és que és un tema tabú del qual amb prou feines es parla.
Segons explica la doctora García, les tres claus que determinen un sistema corrupte en aquest àmbit són el monopoli dels serveis, la facilitat del maneig d'aquests, i el fet de no haver d'oferir justificacions.
Les conseqüències són la disminució en l'accés del públic a la salut, la violació de drets bàsics de milers de persones i la debilitat dels sistemes nacionals de salut en trencar-se els principis bàsics d'equitat, qualitat, sensibilitat, eficiència i resultats òptims. I no només això. També disminueix la moral dels treballadors i els desmotiva.
A l'article, la doctora parla d'una sèrie de factors que formen part d'aquest sistema corrupte que afecta tants països al món. En primer lloc, l'absentisme laboral, que afecta fins al 50% dels empleats. Un altre gran problema són els suborns, que es realitzen els empleats per obtenir beneficis en l'atenció mèdica, per facilitar un servei en concret o per no esperar massa. També assenyala la malversació de fons i robatori de diners, medicines i equips, un problema greu que està provocant que molts dels productes que més es necessiten en països desfavorits en realitat acabin al mercat negre.
També assenyala la manipulació de les dades, que provoca que funcionaris dels sistemes nacionals de salut i professionals independents modifiquin les dades dels seus estudis per aconseguir a canvi més subvencions o pagaments directament d'altres companyies. Aquest fet genera una grandíssima desconfiança en el que als resultats dels estudis es refereix.
La corrupció en la prestació de serveis mitjançant, per exemple, la prescripció de tractaments innecessaris perquè determinades companyies s'enriqueixin o la desviació de pacients del sector públic al privat, són també casos habituals. Quant a la solució, la doctora recull dues teories: una que consisteix a enfortir les institucions i una altra que se centra a canviar les persones. Però afirma que malgrat que ambdues qüestions són completament necessàries per abordar aquest assumpte tan transcendent, tanmateix, ningú no sembla estar disposat a acabar amb una situació que provoca milers de morts anuals per la seva causa.