Una setmana abans que l'OMS declarés pandèmia la crisi del coronavirus es va anunciar que l'Índia retallava l'exportació de medicaments per protegir els seus inventaris, en perill pel brot. Aquest país asiàtic és el principal subministrador de medicaments genèrics del món (aproximadament el 20%) i rep al seu torn el 70% dels principis actius per a fabricar-los des de la Xina. Encara que aquesta nova mesura no prohibeix totalment l'exportació, les trameses són controlades per les autoritats locals.
És important recordar que els medicaments que prenem diàriament a Catalunya són fabricats majoritàriament a l'estranger, atès que els baixos costos de fabricació en aquests països incentiven la indústria farmacèutica cap a aquesta opció.
Entre els principis actius afectats per les restriccions en l'exportació s'inclouen l'acetaminofen o paracetamol, utilitzat per alleujar el dolor i la febre; l'aciclovir, un antiviral; els antibiòtics metronidazol, neomicina, tinidazol, ornidazol, cloramfenicol, clindamicina, i eritromicina; i la progesterona, els usos terapèutics de la qual inclouen l'anticoncepció oral, els tractaments de reposició estrogénica, així com el tractament de l'endometriosi. A més, s'ha limitat l'exportació de vitamines B1 (tiamina), B6 (piridoxina), i B12 (cobalamina).
Funcionaris indis han informat que la majoria d'empreses xineses produeixen parcialment i que el sector logístic no funciona a ple rendiment, la qual cosa afecta la cadena de producció. Aquest fet podria tenir un important impacte en aquells països que es troben entre els grans compradors de medicaments indis, entre els quals figuren els Estats Units, Iran, Itàlia i la Xina.
La situació és molt dependent de l'evolució de l'epidèmia de Covid-19, tant a la Xina com a la resta del món. Alguns fabricants indis de paracetamol es veuen en l'obligació d'incrementar el preu dels medicaments a causa de l'augment del cost dels ingredients amb què es preparen.
En aquesta inquietant situació sorgeix una gran pregunta: podríem arribar a tenir escassetat de medicaments per la crisi del coronavirus? Sembla que març és un mes decisiu, ja que remet l'aparició de nous casos a la Xina, país que, en ser el veritable motor industrial mundial, podria millorar la situació.
Què és el desproveïment?
Es un problema de subministrament en qué les unitats disponibles d'un medicament al canal farmacèutic cauen per sota de les necessitats de consum. Sol estar provocat per problemes en la fabricació o distribució del medicament, com pot passar amb la crisi actual.
Quan es detecta una situació d'aquest tipus a Espanya, ja sigui per part de les autoritats sanitàries o pels titulars de l'autorització de comercialització del medicament, es comunica a l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), que disposa d'una web on es proporciona un llistat actualitzat amb medicaments que tenen problemes de subministrament. Alguns pacients en tractament amb flecaïnida, bisoprolol o furosemida ja han experimentat aquest fet l'últim any, abans de la crisi esmentada.
Com pot afectar el Covid-19?
El passat 27 de febrer, el Comissionat de l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA), agencia d'EE. UU. responsable de regular els medicaments, vacunes i altres productes, va comunicar que el brot de Covid-19 podria afectar la cadena de subministrament de medicaments i productes mèdics en aquest país. Va informar de la notificació de problemes relacionats amb la fabricació d'un principi actiu per un fabricant d'una regió xinesa afectada pel virus.
La FDA ha contactat amb centenars de companyies farmacèutiques nord-americanes perquè informin si han registrat algun tipus de desproveïment. Alhora, prepara possibles mesures de contenció.
L'Agència Europea del Medicament (EMA), a través de la seva Comissària de Salut, Stella Kyriakides, va comunicar que no s'han registrat incidències en la cadena de subministrament de cap laboratori europeu. No obstant això, l'EMA ha creat diversos grups de treball per dur a terme una profunda anàlisi i control de la situació i prevenir possibles desproveïments& derivats d'aquesta pandèmia.
Farmaindustria, la patronal espanyola de la indústria farmacèutica, informa que no preveu desproveïment de medicaments a Espanya, perquè la majoria de subministraments directes de les companyies no depenen de la Xina per a la fabricació.
En cas de companyies que sí que adquireixen els principis actius en aquest país asiàtic, Farmaindustria confirma que disposen de prou estoc per produir amb normalitat.
A Espanya, la possibilitat que es produeixin faltes de medicaments i equipament sanitari ja apareix al manual de gestió de la crisi del Ministeri de Sanitat. Les mascaretes FFP2 i FFP3, així com els equips de ventilació mecànica, són la principal preocupació del personal sanitari, ja que la falta d'aquests equips, fabricats a l'estranger, poden augmentar el nombre d'infectats i morts.
La solució a aquest problema és una de les prioritats. Potser, en el futur ens hauríem de plantejar una major inversió en I+D+i.
Com poden ajudar els farmacèutics?
L'AEMPS ha introduït canvis en el nou Pla de Garanties de Proveïment 2019-2022, dirigits a garantir un correcte proveïment de medicaments per aconseguir una assistència sanitària de qualitat. El Pla recull que s'integrarà la informació generada per les oficines de farmàcia i pels serveis de farmàcia hospitalària. A més, es contrastarà amb el titular de l'autorització de comercialització.
Existeixen diferents alternatives per garantir als pacients l'accés als seus medicaments com són, per exemple, la substitució de medicaments finançats desproveïts per no finançats disponibles, prèvia informació al pacient.
Una altra alternativa disponible és la fòrmula magistral. Es tracta d'una eina terapèutica bàsica, que pot jugar un paper clau davant de situacions de falta de subministrament d'especialitats i que forma part de l'essència de la professió farmacèutica. Consisteix en l'elaboració per part d'un farmacèutic, o sota la seva direcció, d'un medicament destinat a un pacient individual.
La fòrmula magistral només es pot aplicar a les farmàcies quan el medicament desproveït pot substituir-se per una fórmula magistral, quan existeixi un buit terapèutic, i si els distribuïdors autoritzats disposen dels principis actius amb què elaborar la fórmula, punt aquest que podria constituir un problema per la crisi actual.
Pilar Almela Rojo i Javier Navarro-Zaragoza són professors de Farmacologia de la Universitat de Múrcia. Article original a The Conversation.
Segueix aquí l'última hora sobre el coronavirus Covid-19 a Catalunya, l'Estat espanyol i el món