Tot i les fases de desescalada i un descens en el nombre de contagiats, no hem d’oblidar que el coronavirus segueix present. La pandèmia ja ha registrat més de 5,8 milions de casos i més de 361.000 morts en tot el món i s’està fent una cursa a contrarellotge de centenars de laboratoris per trobar una vacuna.
ElNacional.cat s’ha posat en contacte amb Unicef, Oxfam Intermón, Metges Sense Fronteres, el Banc dels Aliments i la campanya #JoEmCorono per valorar quins efectes ha deixat la Covid-19, quina és la situació actual i de quina manera es pot ajudar. Totes elles estan d’acord que el virus encara no ha marxat i s’ha de seguir ajudant de la manera que es pugui.
#JoEmCorono treballa per a una vacuna per al coronavirus
Des de #JoEmCorono, porten més de 2,3 milions d’euros recaptats després de més de 80.000 donacions, però no són suficients perquè en ciència “calen mínim 15 milions”, recorda l’actor Marc Clotet, creador i director de la iniciativa. Les 150 persones, liderades pels doctors Bonaventura Clotet i Oriol Mitjà, que treballen per aquesta causa “s’estan deixant la pell i la vida” per trobar una vacuna efectiva per al coronavirus, destaca l’actor.
Al #JoEmCorono, nom que va ser idea de l'actriu Natalia Sánchez, parella de Marc Clotet, s’hi han sumat milers de persones i algunes d’elles de ressò internacional que han ajudat a fer d’altaveu de la campanya. Leo Messi, Sharon Stone, Úrsula Corberó, Pep Guardiola, Pedro Almodóvar, Paula Echevarría, Cristina Pedroche, Carles Puyol, David Bisbal, Edurne, Miguel Ángel Silvestre, Amaia Salamanca, Dani Rovira i Michelle Jenner són només alguns dels noms que han participat.
“Ells han dinamitzat la campanya i han fet que arribés a molta més gent. Estem molt agraïts”, afirma Clotet. L’equip de #JoEmCorono està treballant per tenir una vacuna a finals d’any que serveixi per fer assajos i ja de cara l’any vinent tenir-ne una, però el més important és que pugui “atacar el coronavirus amb totes les mutacions que pugui fer”, remarca el creador i director de la campanya.
“El virus no entén de fronteres, però sí de desigualtats”
“La Covid-19 no entén de fronteres, però sí de desigualtats”, assegura Marcela Ospina, directora de public engagement d’Oxfam Intermón. I és que les persones més vulnerables són les que més pateixen les conseqüències de la pandèmia. Per això organitzacions com Oxfam i Unicef han creat campanyes per donar resposta durant aquesta crisi sanitària.
En el cas d’Oxfam tenen l’objectiu d’arribar a 14 milions de persones de 65 països i per això necessiten 100 milions d’euros. Alerten que la crisi del coronavirus pot portar fins a 500 milions de persones a la pobresa i que 40 milions de persones poden morir del virus si no s’actua. “Necessitàvem la resposta de governs i organismes multilaterals i també de la ciutadania”, manifesta Ospina.
Espanya és un dels països amb més morts per la pandèmia, però la directora de public engagement d’Oxfam recorda que l’atenció “no es pot quedar a casa”. Les conseqüències econòmiques poden provocar un retrocés de la pobresa de 10 anys i inclús de 30 anys en alguns països d’Àfrica i Orient Pròxim.
Rentar les mans amb aigua i sabó
Oxfam i Unicef estan treballant arreu del món per conscienciar a la gent amb campanyes públiques d’higiene i recordar la importància de rentar les mans amb aigua i sabó. “És una de les formes més barates, senzilles i eficients de prevenir la propagació del virus”, afirma Quima Oliver, coordinadora d’Unicef Comitè Catalunya.
UNICEF
Però Oliver adverteix que “molts infants i les seves famílies no tenen instal·lacions bàsiques d’aigua al seu abast”. “El 40% de la població mundial no té accés a aigua i sabó a casa seva, mentre que 900 milions d’infants tampoc tenen aigua a l’escola”, detalla la coordinadora d’Unicef Comitè Catalunya.
En el cas d’Unicef han fet una crida per valor de 1.471 milions d’euros pels més de 190 països en els quals treballen. Oliver recorda que “la infància és el grup de població més vulnerable i la que pateix els efectes a curt i llarg termini”. “Les decisions que es prenguin ara, tant a nivell català com a nivell global, determinaran el benestar dels nens i de les nenes, i per tant el seu present i el seu futur”, manifesta.
Les conseqüències del coronavirus
La repercussió econòmica del coronavirus pot suposar que moltes famílies no puguin obtenir recursos bàsics i no tinguin accés a una atenció mèdica o educació. “També que estiguin més exposades al perill de la violència, l’explotació i l’abús”, alerta Oliver.
Banc dels Aliments
Els menors ingressos que han suposat la Covid-19 també s’han vist afectats amb l’alimentació i és per això que des d’Oxfam i el Banc dels Aliments s’hi han dedicat a aquest aspecte. Des del Banc dels Aliments de Barcelona ja estan atenent a tants usuaris com a la crisi del 2008, en concret a més de 145.000 persones.
A casa nostra, hi ha hagut gent que ha necessitat els serveis del Banc dels Aliments. El seu director, Lluís Fatjó-Vilas, comenta que hi ha perfils diferents i alguns nouvinguts com gent autònoma, relloguers i persones immerses en l’economia submergida.
Fatjó-Vilas recorda que molts menjadors socials no estan funcionant perquè no tenen les condicions necessàries de distància social i prevenció del coronavirus. El que es fa llavors és entregar l’àpat a la porta del menjador i llavors cadascú marxa. “S’han entregat 100.000 àpats des de primers d’abril a Barcelona i arreu i s’han repartit 800.000 quilos més d’aliments”, assegura.
Les residències d’avis, els més afectats
Les residències d’avis han estat les més castigades pel coronavirus i és que a Espanya han mort més de 19.100 persones en aquestes residències, el que representa un 71% del total. Metges Sense Fronteres (MSF) ha dedicat especial atenció a aquests llocs i han fet una tasca sobretot de preparació.
MSF
MSF ha fet una crida internacional per recaptar 150 milions d’euros, dels quals ja porten recaptats 60 milions, per protegir els metges amb els materials necessaris i que puguin fer la seva feina amb seguretat. La seva missió a Espanya ja està tancada, però segueixen treballant arreu del món per ajudar en els països amb sistemes sanitaris més fràgils.
“Ens preocupa la situació perquè la gran feina comença ara”, ha assegurat el director de captació de fons de Metges Sense Fronteres, David Monllau.
La ciutadania ha respost a la crisi
Totes aquestes organitzacions estan d’acord que la ciutadania ha donat suport a les seves iniciatives i ha aportat el seu granet de sorra, inclús hi ha hagut un increment en les donacions durant la pandèmia. Més del 50% de donacions a Unicef han estat de persones noves, per exemple.
UNICEF
En tot cas, recorden que el més important és seguir donant, en la mesura que es pugui, regularment. L’ajuda de cadascú pot significar l’ajuda per a molts. El gran canvi l’imposa un mateix.