Sentim parlar del terme greix abdominal en moltes ocasions en el nostre dia a dia. És freqüent que ens trobem amb publicitat en què s'ofereixen remeis miraculosos, cirurgies, remeis a base d'herbes i píndoles, però la gran majoria –per no dir tots ells– no serveixen per eliminar-lo de manera segura. El que sense cap mena de dubte és el remei més eficaç, és una adequada combinació d'exercici i dieta.
Però, realment hem de tenir seriosament en compte la presència de greix abdominal? Sens dubte, la ciència ha demostrat que més enllà d'una preocupació superficial, es tracta d'un factor de risc notable per patir problemes de salut greus, com ara malalties cardiovasculars o diabetis.
El greix abdominal sol augmentar amb l'edat, sobretot en les dones, i és molt sensible al tipus de dieta que se segueixi. Així mateix, la pràctica de l'exercici físic redunda en l'eliminació del greix abdominal.
Convé distingir entre greix subcutani i greix visceral, ambdós són tipus de greix abdominal. El greix subcutani és el més popular dels dos i el que produeix els temuts sacsons o la cel·lulitis. És el greix que es produeix i s'emmagatzema sota de la pell i que s'instal·la en diferents parts del cos, depenent de la genètica i les hormones de la persona. Però a més, en general, no es presenta de la mateixa forma en les dones i els homes.
Menys visible que el subcutani és el greix visceral, que es troba dins de la paret abdominal, envolta els òrgans interns i té un paper important en les hormones que poden provocar diabetis i inflamació crònica, entre altres mals greus de salut.
Un altre tret distintiu d'ambdós greixos és que el visceral fa que l'estómac es mostri dur i, d'altra banda, el greix subcutani sol sentir-se com tou.
Un excés de greix abdominal pot comportar un risc més gran de malaltia cardiovascular i síndromes metabòliques, com la diabetis. Encara que és cert que en les persones amb un estil de vida actiu i pes corporal saludable, el greix subcutani, encara que provoqui un abdomen una mica prominent, no necessàriament és perillós.
En canvi, el greix visceral sí que comporta perill. L'alliberament d'hormones que produeix pot causar diabetis i inflamació. En alguns casos, fonamentalment en el de les dones, el greix visceral incrementa la probabilitat d'acabar necessitant cirurgia de vesícula. Finalment, es pot assenyalar que el greix visceral també està relacionat en ocasions amb el càncer de mama.