La insulina és una hormona que fabrica el pàncrees i que permet que la glucosa entri a les cèl·lules per ser utilitzada font d'energia. En els últims anys s'ha avançat molt en investigació sobre el seu funcionament i la seva relació amb l'obesitat i la diabetis tipus 2. Quan es produeix en l'organisme resistència a la insulina, aquest deixa de reaccionar a aquesta hormona per mantenir regulats els nivells de sucre en sang. Aquesta situació és precursora d'ambdues patologies.
Però ara, una nova investigació posa de manifest el paper de la insulina al cervell i la seva influència sobre el neurotransmissor més important del sistema de recompensa, la dopamina. Segons un equip d'experts del Centre Alemany per a la Investigació de la Diabetis a Tübingen, la insulina redueix el nivell de dopamina en una regió específica del cervell (cos estriat) que regula els processos de recompensa i les funcions cognitives, entre altres coses. Aquesta interacció pot ser un impulsor important de la regulació cerebral del metabolisme de la glucosa i la conducta alimentària. L'estudi s'ha publicat a la revista Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism.
L'hormona insulina s'allibera després de menjar i regula el metabolisme al cos humà (sistema homeostàtic). Però fins ara no s'ha sabut la seva relació amb el sistema de recompensa que regula la dopamina. "El nostre comportament alimentari està regulat per la interacció entre el sistema de recompensa i els sistemes homeostàtics. Els estudis indiquen que la insulina també actua en els centres de recompensa impulsats per la dopamina al cervell. També s'ha demostrat que l'obesitat condueix a canvis en la senyalització del cervell que tenen un efecte negatiu sobre el metabolisme de la glucosa a tot el cos", assegura l'autora principal de l'estudi, Stephanie Kullmann, l'objectiu de la qual ha estat desxifrar la interacció entre els dos sistemes en humans i descobrir com la insulina regula el sistema de dopamina.
Per a aquest propòsit, deu homes sans de pes normal van rebre insulina o un placebo a través d'un aerosol nasal. Quan la insulina s'absorbeix pel nas, arriba directament al cervell. Per estudiar la interacció entre la insulina i la dopamina, els investigadors van utilitzar una tècnica de mesurament única: van combinar la ressonància magnètica per avaluar l'activitat cerebral funcional i la tomografia per emissió de positrons per avaluar els nivells de dopamina. L'anàlisi de l'estudi va mostrar que l'administració intranasal d'insulina va reduir els nivells de dopamina i va provocar canvis en l'estructura de la xarxa del cervell. L'estudi proporciona evidència directa de com i on interactuen els senyals cerebrals que s'activen després de menjar, com l'alliberament d'insulina i el sistema de recompensa.
Els investigadors van poder demostrar que la insulina és capaç de disminuir els nivells de dopamina al cos estriat en individus de pes normal. El canvi dependent de la insulina en els nivells de dopamina també es va associar amb canvis de connectivitat funcional a les xarxes entre cervell i cervell. Els canvis en aquest sistema poden ser un important impulsor de l'obesitat i malalties relacionades.
El següent pas és investigar els canvis en la interacció de la dopamina i la insulina en participants obesos o diabètics. Aquestes persones sovint pateixen de resistència a la insulina. Per tant, els investigadors assumeixen que aquesta resistència prevé la regulació normal dels nivells de dopamina induïda per la insulina en el centre de recompensa. D'aquesta forma, es podrien desenvolupar intervencions conductuals i farmacèutiques per prevenir l'obesitat i la diabetis tipus 2.