Una nova investigació de la Universitat de Cambridge s'endinsa en les profunditats dels cervells humans i ha establert que aquest òrgan passa per cinc grans etapes en la seva vida, que es diferencien en la connectivitat neuronal. Els canvis més importants es produeixen als 9, als 32, als 66 i als 83 anys, tal com s'explica en un extens estudi publicat en la revista científica Nature Communications que recull dades de ressonàncies cerebrals de fins a 3.802 persones d'entre 90 anys. S'hi ha fet un seguiment de les connexions neuronals i dels moviments de les molècules a través dels teixits cerebrals. Si bé l'OMS defineix l'adolescència com el període comprès entre els 10 i els 19 anys, els cervells tenen una "pubertat" molt més llarga: dels 9 fins als 32 anys. Així, les fases que han definit els científics de la Universitat de Cambridge són: la infantesa, des del naixement fins als 9 anys; l'adolescència entre els 9 i fins als 32: l'adultesa, entre els 32 i els 66; l'envelliment primerenc, a partir dels 66 i fins als 83; i l'última etapa, a partir d'aquesta edat i fins a la mort. Però, què identifica a cadascuna d'aquestes fases?
Infantesa
En la primera etapa, dels 0 als 9 anys, el volum de la matèria grisa (que conté les neurones) i de la matèria blanca (que conté les connexions) augmenta dràsticament. En aquesta fase, la gran quantitat de sinapsis (les connexions entre les neurones) que es produeixen en excés en el cervell d’un nadó es redueixen, i només sobreviuen les més actives. Les connexions es reconfiguren seguint el mateix patró des del naixement fins a, més o menys, els 9 anys. És llavors quan té lloc el primer punt d’inflexió: el cervell experimenta “un canvi radical en la seva capacitat cognitiva, i es produeix el risc més gran de trastorns de salut mental”, adverteixen els investigadors.
Adolescència
A partir dels 9 i fins als 32 anys s’entra en la segona fase, la de l’adolescència cerebral: la matèria blanca continua creixent en volum, de manera que l’organització de les xarxes de comunicació del cervell es perfecciona cada vegada més. Aquesta etapa es caracteritza per l’eficiència de les connexions tant dins de regions específiques com per la comunicació ràpida a tot el cervell. A principis de la dècada dels 30 es produeix “el moment àlgid del rendiment cognitiu”, segons han pogut constatar.
Adultesa
A partir dels 32 anys, doncs, comença l'edat adulta dels cervells, que s'allarga fins als 66, la seva "jubilació". En aquesta, l’arquitectura cerebral s’estabilitza en comparació amb les fases anteriors, sense punts d’inflexió importants durant 30 anys. Estudis anteriors havien definit aquesta etapa com una mena de “meseta en la intel·ligència i la personalitat”: les regions cerebrals comencen a compartimentar-se lentament en aquestes tres dècades.
Envelliment precoç
Als 66 el cervell comença a envellir, tot i que es tracta d'un envelliment precoç: és molt més suau i no es defineix per cap canvi estructural important, sinó perquè a partir d’aquesta edat comença a augmentar la pèrdua de connectivitat “associada a l’envelliment, a mesura que la matèria blanca comença a degradar-se”. “Aquesta és una edat en què les persones s’enfronten a un risc més gran de patir diverses afeccions de salut que poden afectar el cervell, com la hipertensió”, assenyala una de les autores, Alexa Mousley.
L'última etapa
L’últim punt d’inflexió es produeix cap als 83 anys, quan s’entra en la darrera etapa de l’estructura cerebral. Les dades d'aquesta etapa són molt més limitades, però d'elles en desprèn un "canvi del global al local", perquè la connectivitat del cervell disminueix i augmenta la dependència de determinades regions. “Mirant enrere, molts sentim que les nostres vides s’han caracteritzat per diferents fases. Segons hem pogut identificar, el nostre cervell també passa per aquestes etapes”, resol un altre dels autors, Duncan Astle, catedràtic de neuroinformàtica a Cambridge.