Els catalans envelleixen cada vegada pitjor, o com a mínim així ho suggereix un estudi publicat en la revista Perspectives Demogràfiques —del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). Els investigadors han analitzat les dades de l'anomenada cohort HEALIN, una extensa bases de dades construïda a partir dels registres de salut i mortalitat de Catalunya que segueix l'evolució de més d'1,5 milions d'individus des de l'any 2005, i han revelat que "les generacions més joves presenten una prevalença més elevada de multimorbiditat que les seves predecessores a la mateixa edat". És a dir, que presenten més malalties.
Per exemple, gairebé un 8% de les dones nascudes entre el 1980 i el 1989 patien multimorbiditat complexa a l'edat de 25 anys; aquest percentatge és de més del doble (16,7%) entre les dones nascudes una dècada després (1900-1999). I això no es limita a aquestes dues cohorts, "sinó que es repeteix de manera sistemàtica per a totes les generacions i edats per a les quals es poden dur a terme aquest tipus de comparacions". Segons l'estudi, les malalties que destaquen entre les generacions més joves són les malalties mentals i les relacionades amb el sistema musculoesquelètic —especialment entre les dones, que solen presentar nivells més elevats de multimorbiditat que els homes. També destaca que una altra recerca recent mostra que "la prevalença i la incidència de la multimorbiditat a Catalunya són molt més elevades entre els individus amb menors ingressos econòmics".
Més diagnòstics, més malalties?
Ara bé, els investigadors apunten que aquest augment de la multimorbiditat es pot deure, sobretot, als diagnòstics. D'una banda, apunten que "la creixent prevalença dels trastorns de salut mental constitueix un dels principals factors que han contribuït a l'augment de la multimorbiditat a Catalunya, especialment entre les generacions més joves". D'una altra, indiquen que "l'aparent empitjorament de la salut en les generacions més joves podria deure's a una tendència creixent al sobrediagnòstic per part dels professionals sanitaris". I cal no oblidar tres factors més: la millora en la capacitat de detecció de malalties, un canvi de comportament que fa que els individus siguin més proclius a acudir als serveis sanitaris davant de l'aparició de símptomes primerencs o lleus, i la irrupció de tecnologies disruptives que poden promoure diagnòstics cada vegada més primerencs.
L'estudi sí que deixa clar que "la probabilitat de defunció entre la població multimòrbida és menor en les cohorts més joves", alhora que "les perspectives de supervivència de la població multimòrbida han millorat amb el pas del temps". En qualsevol cas, els autors asseguren que és "imprescindible" aprofundir en la recerca en aquest àmbit per aclarir tots els interrogants que sorgeixen. "Per a això, serà necessari consolidar bases de dades amb un alt nivell de desagregació, que integrin registres clínics longitudinals amb variables sociodemogràfiques i contextuals, així com fomentar una col·laboració interdisciplinària que articuli el coneixement de les ciències de la salut, les ciències socials i les humanitats", conclouen.