Un 10% de catalans, unes 780.000 persones, van deixar de comprar medicaments i seguir tractaments el 2018 per problemes econòmics i l'elevat cost de l'habitatge va condemnar a gairebé un milió a viure en situació de pobresa severa, segons l'Informe d'Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya de la fundació FOESSA.

L'informe, que ha presentat aquest dimecres el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, destaca que la pobresa severa a Catalunya no ha deixat de créixer des del 2013 i que és molt superior a la mitjana espanyola. Omella ha qualificat les dades de "realment preocupants" i ha destacat que moltes persones no han notat els efectes de la recuperació econòmica perquè s'ha instal·lat la precarietat laboral, que ha titllat d'"injustícia social". 

El president de Càritas, Francesc Roig, ha explicat que els últims cinc anys l'eix Mediterrani-Sud s'ha convertit en la zona amb més risc d'exclusió social per les retallades en serveis públics fonamentals com l'educació o la sanitat. "Un retrat de la factura social que creuem és el canvi en la distribució territorial de l'exclusió social", ha afegit. 

Segons ha explicat el responsable de l'equip d'estudis de Càritas, Raúl Flores, les dades de pobresa severa a Catalunya han augmentat a un ritme superior a la mitjana espanyola per un augment pronunciat de la precarietat laboral i el preu de l'habitatge. 

En el cas de l'habitatge, el nombre de persones en situació de pobresa severa augmenta un 12,4%, una vegada han pagat totes les despeses de lloguer i similars, és a dir, persones que aparentment no viuen en risc d'exclusió social passen al grup més afectat una vegada paguen les seves factures. Aquest perfil de ciutadà travessa un gran estrès perquè, segons recull l'informe, 300.000 persones a Catalunya viuen amb la inseguretat constant de no saber si els faran fora de casa. 

En matèria laboral, la taxa d'atur, que durant el primer trimestre de l'any es va situar en 11,5%, mentre que el 2007 era del 6,7%. Segons la representant de la comissió d'acció social de Càritas, Miriam Feu, el problema més gran de l'ocupació a Catalunya és l'anomenada "parcialitat involuntària", que afecta totes aquelles persones que es veuen obligues a acceptar una jornada reduïda perquè no troben una feina a jornada completa.

Al costat d'això, ha afegit, la temporalitat també suposa un greu problema, ja que el 26% de les persones que tenen un contracte laboral de caràcter temporal travessen una situació d'exclusió social.

Augment de l'exclusió social

La crisi econòmica no és l'única causa que hi ha darrere de l'augment de la pobresa a Catalunya, ja que, segons ha afirmat Flores, actualment hi ha 1,2 milions de persones més en risc d'exclusió social que el 2007 en tot el territori espanyol.  "Travessem un moment d'incertesa, ja que dues de cada tres persones considera que ha experimentat un deteriorament en les seves condicions de vida durant l'últim any", ha explicat. 

La pobresa a les llars afecta directament els menors d'edat, un grup en el que percentatge d'exclusió va ascendir fins al 22% el 2018, convertint-los en un dels col·lectius més vulnerables de la societat catalana. L'Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya, que es publica cada cinc anys, ha comptat amb el treball de 125 investigadors de 30 universitats i 13 organitzacions, que han tingut en compte 35 indicadors diferents.