La salut mental s'ha convertit en els darrers anys en una de les assignatures pendents del sistema sanitari català i a tot el món. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Una situació que es fa més patent encara entre els joves: en els darrers 25 anys, la depressió i l’ansietat han augmentat un 75% entre els adolescents. Però una de les dades més preocupants és la del suïcidi juvenil. Segons el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), és la segona causa de mort entre les persones de 15 a 29 anys i més d’un 20% de les visites mèdiques del jovent són per ansietat o depressió, factors estretament lligats amb el suïcidi. Ara, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, un estudi de l'Hospital Sant Joan de Déu posa el focus en les dones joves i insisteix que estudiar les dones a partir de patrons masculins pot "invisibilitzar el seu malestar, retardar diagnòstics i deixar fora factors com el trauma, les violències, les cures o els canvis hormonals".
La ideació suïcida, més present entre les noies que entre els nois
El 40,8% de les dones joves que han participat en l'estudi PROSIA-Y afirma haver tingut ideació suïcida alguna vegada, mentre que en el cas dels homes joves és el 24,8% dels enquestats. Una diferència de 16 punts, que també es manté en els intents de suïcidi (17,1% versus 6,6%) i en les autolesions sense intenció de morir (37,9% versus 15,4%). Les dades van ser presentades durant la jornada Dona i salut mental: Ferides invisibles, veus visibles, en el marc de la Setmana de la Salut Mental 2026, i pretenen mostrar la importància d’incorporar la perspectiva de sexe i gènere a la recerca d'aquesta problemàtica: "Estudiar les diferències de sexe fa visible una part de la conducta suïcida juvenil que les xifres globals no mostren", afirma la investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Regina Vila.
Aquestes dades coincideixen amb altres estudis recents que apunten a un augment sostingut dels problemes de salut mental entre les noies adolescents i evidencien l'eficàcia dels sistemes de salut mental. Això obliga als experts fer-se la pregunta sobre si aquests sistemes estan preparats per entendre les necessitats específiques de les dones. Per a la psiquiatra infantil i juvenil de l’Hospital SJD Barcelona, Marta Pardo, aquest fenomen no es pot explicar a partir d’una única causa. Segons ella, "l’augment del patiment en les noies adolescents probablement és el resultat de la interacció entre factors biològics, evolutius, psicològics i socials". Una investigació realitzada a Catalunya amb més de dos milions de joves va detectar que les noies presentaven aproximadament el doble de nous diagnòstics de depressió i ansietat que els nois.
El trauma, amagat darrere el diagnòstic
Les expertes també posen el focus en la necessitat d’incorporar una mirada informada pel trauma i les violències. En aquest sentit, la psicòloga clínica del Consorci Sanitari de Terrassa, Vanessa Narváez, adverteix que moltes dones arriben als serveis de salut mental amb símptomes d’ansietat, depressió o estrès posttraumàtic sense que s’explori adequadament el context de violència que hi ha al darrere. "Podem acabar veient només els problemes de salut mental que són conseqüència del maltractament i no la situació que els ha provocat", afirma.
Incorporar la perspectiva de gènere en la salut mental
Amb tot, la psiquiatra i investigadora Judith Usall, presidenta de la International Association for Women’s Mental Health i investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, insisteix en el fet que "incorporar la perspectiva de sexe i gènere és essencial per fer una recerca més rigorosa i millorar l’atenció". Un exemple, diu, és la "manca d’avaluació sistemàtica del cicle menstrual, l’embaràs o la menopausa" en els estudis sobre trastorns mentals, "malgrat que aquests processos poden influir en els símptomes i en la resposta als tractaments". La incorporació de la perspectiva de sexe i gènere en la recerca de la salut mental implicaria analitzar tant les diferències biològiques, hormonals i reproductives com els factors socials i culturals, entre els quals hi ha la sobrecàrrega de cures, les desigualtats o l’exposició a la violència masclista, tal com puntualitzen des del Sant Joan de Déu.