Alguns aliments tenen substàncies naturals amb efectes farmacològics que afecten directament el son. Un grup especial són les anomenades metilxantines com la cafeïna, la teobromina i la teofilina. Són especialment riques en aquestes substàncies algunes begudes que es prenen com a estimulants del sistema nerviós central (SNC) com cafè, te, cacau, mate, coles i guaranà. Totes elles contenen compostos químics capaços d'afectar amb diferent intensitat qui els ingereix.

El doctor Eduard Estivill, responsable de la Clínica del Son Dr. Estivill del Hospital Universitari General de Catalunya i de l'Hospital Quirónsalud Vallès ens parla de la cafeïna i de l'acció d'aquesta substància sobre el son. Les llavors madures, dessecades i torrades del cafè, s'utilitzen com a estimulant en forma d'infusió. El principal estimulant de la llavor del cafè és la cafeïna (1, 3, 7- trimetilxantina), soluble en aigua i estimulant del SNC, del sistema cardiovascular i de la secreció gàstrica. A més, és diürètic i estimulant de la secreció gàstrica. L'efecte laxant i diürètic es deu a la seva acció bloquejant dels receptors d'adenosina al còlon i els ronyons, explica el doctor.

El percentatge de cafeïna als aliments

Els grans de cafè contenen entre un 0'8-2% en pes de cafeïna; les fulles verdes del te entre 0'2-2'1% i les llavors de cacau entre 1-2%. El cafè instantani, el liofilitzat i el descafeïnat tenen menys quantitat de cafeïna que el cafè normal no manipulat. Una tassa de cafè normal pot tenir uns 85 mg de cafeïna.

Estivill recorda que les begudes carbonatades més populars a Occident són les coles i gairebé totes contenen cafeïna. Una llauna de cola pot tenir entre 48 i 41 mg de cafeïna. Ja que la quantitat màxima de cafeïna al dia que es considera segur són 250mg, es pot deduir que amb 6 llaunes de cola al dia es pot assolir l'esmentada quantitat.

Com afecta el son

El trastorn del son induït per cafeïna produeix típicament insomni, si bé alguns individus, coincidint amb períodes d'abstinència, poden anar a la consulta queixant-se d'hipersòmnia i somnolència diürna. La cafeïna, detalla el doctor, exerceix un efecte dosi-dependent; a mesura que augmenta el seu consum s'incrementa l'estat de vigília i disminueix la continuïtat del son. Els registres polisomnogràfics practicats en individus mostren una latència del son més llarga, un augment de la vigília i una disminució del son d'ones lentes. No s'han descrit efectes consistents sobre el son REM.

La interrupció brusca del consum crònic de cafeïna pot donar lloc a hipersòmnia. Alguns individus experimenten també hipersòmnia entre tassa i tassa de cafè, és a dir, en aquells moments en què l'efecte estimulant immediat desapareix.

Així actua la cafeïna al nostre cos

A causa que la cafeïna és un estimulant, la majoria de les persones la prenen al matí per estar alerta durant el dia. És important remarcar que la cafeïna no pot substituir el son, aclareix Estivill, pot fer-nos sentir més alerta temporalment en bloquejar al cervell les substàncies químiques inductores del son i en augmentar la producció d'adrenalina.

No hi ha cap necessitat nutricional de cafeïna en la dieta. Tanmateix, el consum moderat de cafeïna no està associat amb cap risc conegut de la salut. La cafeïna entra en el corrent sanguini a través de l'estómac i de l'intestí prim i pot tenir un efecte estimulant tan aviat com 15 minuts després de ser consumida i assoleix la seva màxima concentració en plasma al voltant de 30-40 min després de consumir-la.

Una vegada al cos són necessàries 6 hores perquè la meitat de la cafeïna sigui eliminada. És a dir, si pren una tassa de cafè (100mg de cafeïna) al voltant de les 15h, prop de 50mg de cafeïna romandran en l'organisme fins a les 21h, dificultant la conciliació del son. En persones acostumades a beure cafè, si el beuen entre 30 min i una hora abans de ficar-se al llit, el son tarda més de l'habitual, tarden més a adormir-se i el seu son és de més curta durada i més agitat.

Què és el que provoca insomni?

En l'actualitat, l'important perquè la cafeïna sigui causa d'insomni és la quantitat total de metilxantina que s'ingereixi durant el dia, més que el temps que va passar des que es va beure l'última dosi abans de ficar-se al llit.

En persones d'edat avançada, recorda el doctor, l'absorció de cafeïna indueix problemes de son, augmentant el nombre de despertars i superficialitzant les fases del son.

No hem d'oblidar que existeixen medicaments que contenen cafeïna i poden afectar el son de les persones grans. La majoria són analgèsics, als quals s'afegeix cafeïna per potenciar la seva acció.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat