L'escenari més previsible, si es manté la detecció ràpida de casos i la població respecta les mesures, és que es produeixin brots localitzats i no un creixement exponencial dels contagis de coronavirus, explica l'epidemiòleg Antoni Plasència, un dels experts del comitè que va assessorar el Govern central en el pla de la desescalada.
El virus circula i encara és un desconegut, destaca Plasència en una entrevista amb EFE, en què apunta que tornar a la situació del març "seria un fracàs col·lectiu inacceptable" i advoca per un model de mobilitat menys restrictiu que permeti reactivar el turisme, sempre que es mantingui la capacitat de detecció del focus i la resposta ràpida.
Director de l'Institut de Salut Global de Barcelona i metge consultor del departament de Salut Internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona, Plasència, que també va ser director general de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya entre el 2004 i el 2011, creu que estem més ben preparats per al futur, però alerta que encara que l'incendi sembli controlat, es pot reactivar si els ciutadans no són responsables i solidaris.
Estiu i tardor
Aquest especialista en epidemiologia recalca que són més les coses que no se saben del virus que les que es coneixen, si bé considera "poc probable que la calor tingui un impacte decisiu" en la seva transmissió aquest estiu, ja que en països càlids hi ha hagut una alta transmissió.
Tot i que la incidència de la temperatura i la humitat en l'epidèmia són aspectes que caldrà "seguir de prop", cal assegurar que "els comportaments socials" de l'estiu respectin les normes d'higiene i prevenció.
Sobre la possibilitat d'una nova onada de coronavirus a la tardor, sosté que fer una afirmació contundent al respecte seria emetre una opinió, perquè ningú ho sap. "Sabem algunes coses del virus: que segueix circulant, que pràcticament el 95% de la població espanyola no té immunitat en aquest moment i per tant l'escenari és que seguirà circulant i la seva missió en la vida és buscar gent susceptible que no tingui defenses, multiplicar-se i estendre's", apunta l'expert en medicina preventiva i salut pública.
"Què passa a la tardor i hivern que no passa ara?", continua Plasència, que la gent passa més temps tancada i això pot fer variar les mesures d'higiene i distanciament físic: "El prudent és pensar que hi pot haver una recrudescència, no necessàriament una onada, i cal estar preparats per poder respondre".
"Tornar a la situació del març seria un fracàs inacceptable"
L'expert explica que les infeccions es van reduint de manera lenta i que "l'incendi sembla controlat", però es pot reactivar si no s'hi està molt a sobre del manteniment del control i la prevenció. Si aquest control es fa amb rapidesa i de manera sistemàtica, "més que un incendi massiu seran petits focus o petits incendis".
Plasència assegura que amb el coneixement i les lliçons apreses, "tornar a la situació del març seria un fracàs col·lectiu inacceptable", la qual cosa "no vol dir que col·lectivament no tornem a fracassar" però tots han de treballar perquè no succeeixi.
"Estem tots posant de la nostra part perquè no pugui passar, perquè no sigui una onada exponencial i de desbordament a tots els nivells, sinó més focalitzada", concedeix.
"Ara som tots, la idea és que posem tots de la nostra part, no només els que estan en primera línia. Cal traslladar el concepte d'herois dels sanitaris a tots els ciutadans com a éssers responsables i solidaris amb els més vulnerables. Ja no és només el que diuen governs i administracions públiques, tècnics i científics, també el que fem o no fem tots cada dia", emfatitza.
Els joves
L'expert parla del "ball amb el virus", que es poden fer dos passos endavant i un enrere, i remarca que cal seguir les mesures de seguretat al peu de la lletra, en què es repassi cada dia la lliçó d'aquest aprenentatge col·lectiu. "Som humans i per tant ens equivoquem, sobreestimem la nostra seguretat, subestimem els riscos i és moment de recordar la responsabilitat col·lectiva", afegeix.
Especial preocupació li mereixen els més joves, que "no senten la seva salut tan amenaçada", es creuen menys vulnerables, i per això considera que s'haurien de fer campanyes d'informació especialment adreçades a ells.
"Que les bones notícies no ens facin perdre de vista la possibilitat de males notícies", assevera.
Turisme: el repte de la mobilitat
Preguntat per la pertinència que s'escurci el termini de dues setmanes per al canvi de fases de la desescalada, Plasència subratlla que "tota prudència és poca per evitar passos enrere" i que qualsevol pas endavant en el temps ha d'estar condicionat per tenir assegurades les capacitats de prevenció i control epidemiològics i l'atenció sanitària.
Els moviments entre províncies i l'arribada de turistes estrangers, que previsiblement començarà l'1 de juliol, són un "repte fonamental" perquè la mobilitat és un vector de transmissió del virus.
Plasència aclareix que l'OMS no ha recomanat el tancament de fronteres, que va ser "una resposta de campi qui pugui" dels estats, i ara arriba "el problema de reobrir-": és "un repte" reactivar i normalitzar la mobilitat i advoca per concertar polítiques entre països.
"Es tracta d'aplicar estratègies que donin nivells raonables de confiança i protecció compartides pels països de la UE, estratègies de cribratge de possibles casos i els seus contactes, tant en països d'origen com de destinació. I també anar facilitant la mobilitat entre països que tenen situacions de risc epidemiològic i capacitats assistencials similars", detalla.
Així, el turisme "tindrà aspectes diferents durant un temps, però ha d'anar més enllà del model restrictiu aplicat fins ara, sempre que es mantingui la capacitat de detecció de focus i la resposta ràpida".
Plasència insta el Govern central i les comunitats autònomes a aprofitar els mesos anteriors a la "possible recrudescència" de la tardor i l'hivern per identificar les lliçons apreses i corregir els errors. Demana que per a això es compti amb la "tota l'objectivitat, la parsimònia i la independència" de comitès científics creats expressament per a ells.
Segons la seva opinió, cal actualitzar el model de salut pública (la seva capacitat executiva, tècnica i humana) i potenciar sistemes d'intel·ligència epidemiològica en un context en què la salut i la malaltia no tenen fronteres.
"Ara ens les veiem amb un virus que no sabem molt bé d'on ha sortit. Hi ha prop de dos milions de virus en animals amb potencial per saltar als humans, i de tant en tant un ho fa i troba les condicions per multiplicar-se", alerta.
Vacuna: Ciència rima amb paciència
Plasència assegura que "mai abans en la nostra història hem estat més ben preparats científicament, tècnicament i fins i tot políticament per poder obtenir una vacuna efectiva i segura" que sigui accessible per a tota la població mundial. No obstant això, precisa que no s'han de generar expectatives infundades.
"Ciència rima amb paciència i no amb presses. Es barregen les presses benintencionades dels investigadors per mostrar resultats amb les dels fons d'inversió per crear expectatives, que és legítim, però cal explicar molt bé que fer el salt de resultats preliminars a una vacuna disponible, segura i efectiva requereix d'un coneixement i una prudència que no tenim", diu.
A més, matisa que mentre no hi hagi una vacuna i el virus segueixi circulant, seguirem vivint en el que s'ha anomenat "nova normalitat": "Una cosa és tenir una vacuna i el segon és que doni la protecció que es necessita".
Plasència no descarta que la mascareta hagi arribat per quedar-se i que, després de la pandèmia, es converteixi en un element voluntari de protecció i respecte social en les èpoques de més risc d'infeccions respiratòries.
Pel que fa a la gran incidència de la pandèmia a Espanya, estudia tres hipòtesis que caldrà "estudiar amb deteniment i dades exhaustives".
És un dels països europeus amb més mobilitat internacional, els diagnòstics es van centrar en els casos que acudien a l'hospital i no en atenció primerenca per la poca capacitat de fer proves i Espanya té una població envellida, el que pot haver tingut un impacte diferencial en la mortalitat.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries