L'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) ha alertat d'un brot de tinya a les perruqueries, principalment en nois adolescents que es degraden o rasuren els cabells. Així ho ha explicat la mateixa acadèmia en un comunicat d'aquest dimecres, on ha afegit el creixement de casos d'infeccions al cap per fongs s'ha detectat en els dos últims anys i que s'atribueix a la moda dels rasurats — alhora que la via de contagi són les màquines d'afaitar mal desinfectades.

La identificació i preocupació pel brot de tinya ha estat l'origen d'un treball col·laboratiu en l'àmbit de l'AEDV, que ha estat acceptat per a ser publicat a la revista Actas Dermo-Sifiliogràficas. És el resultat de les experiències conjuntes d'un nombrós grup de dermatòlegs des del 2021, que recullen les troballes clíniques i epidemiològiques en un estudi retrospectiu de 107 casos. Més enllà de les causes del decreixement de casos, la recerca ens permet recordar què és la tinya i quins són els seus símptomes.

Què és la tinya?

L'estudi revela que el fong causant a la majoria dels casos va ser el "Trychophyton tonsurans", que es correspon amb la tipologia de tinya del cuir cabellut. La tinya del cuir cabellut és una malaltia altament contagiosa i que afecta principalment joves de sis mesos a dotze anys, amb un lleuger predomini dels homes. Més enllà del cabell, aquesta malaltia infecciosa pot afectar la pell, les ungles, els engonals i els peus (quan s'anomena "peu d'atleta"). La seva aparició dependrà de si s'ha estat en contacte amb els fongs causants, de si hi ha petites lesions per on pugui introduir-se la infecció, de si hi ha un excés d'humitat que l'estova o bé de si la persona es troba baixa en defenses, segons recull el lloc web del Departament de Salut.

Quins són els símptomes de la tinya?

La manifestació clínica de la tinya del cuir cabellut sovint consisteixen en àrees on apareix una alopècia sobtada o pèrdua de cabell, picor, descamació, inflamació, supuració, dolor i febre. Salut precisa que el símptoma més freqüent és l'aparició d'escames blanques (com caspa), així com clapes molt localitzades o zones de cabells trencats. A menor freqüència, s'originen clapes de pèrdua de cabells amb petites taques negres, crostes o pústules. Rarament causa grans clapes de calvície, amb enrogiment, dolor i que traspuen líquid. Però la picor sí que és freqüent i, de vegades, els cabells poden fer olor d'humitat. També és comuna la inflamació dels ganglis situats a la part posterior del coll.

Tinya cuir cabellut / Wikimedia Commons
La tinya del cuir cabellut en un jove / Wikimedia Commons

El dermatòleg del Servei de Dermatologia de l'Hospital General de Granollers, el doctor Leornado Bascón, ha indicat que "les lesions han aparegut predominantment a la nuca i l'àrea temporal, que són les zones on s'escura més el rasurat o el degradat". I és que per explicar l'augment de casos, els dermatòlegs recorren a la relació amb una moda internacional el manteniment de la qual suposa assistir a la perruqueria amb freqüència setmanal per tallar-se els cabells de les zones occipital i temporal — mitjançant el degradat o rasurat. Això pot haver afavorit el contagi de la tinya mitjançant màquines elèctriques infectades. L'esmentat dermatòleg ha explicat que "és probable que el material de rasurat contaminat s'estigui compartint entre els diferents clients d'algunes perruqueries que no estarien tenint en compte les normes de desinfecció del material". És a dir, que la nova tendència entre nois adolescents és la causant del brot de casos de tinya del cuir cabellut a perruqueries.

Dit això, la identificació dels pacients afectats és fonamental per limitar el contagi — que es produeix pel contacte de la màquina amb les espores del fong amb el cuir cabellut i els fol·licles pilosos del pacient. El dermatòleg del Servei de Dermatologia de l'Hospital General de Granollers, Jorge Romaní, ha remarcat que "el brot ha de ser tingut en compte per organismes competents de Salut Pública, als quals correspon vetllar pel compliment de les normes de desinfecció del material fet servir per al rasurat en aquesta mena de centres". L'AEDV s'ha posat a disposició de les autoritats sanitàries per oferir el seu suport i assessorament amb la finalitat d'optimitzar el seguiment de la malaltia i confirmar l'erradicació dels focus de tinya.

Quin és el tractament de la tinya?

Un dels autors de l'estudi, el doctor José Ignacio Galván, ha recordat la importància de diagnosticar la malaltia: "Després d'una diagnosi correcta, existeix un tractament específic que permet la curació". "Com més precoç sigui la diagnosi, més favorable i menors riscos de seqüeles tindrà el pacient", ha afegit. Segons Salut, el diagnòstic es realitza bàsicament a partir dels símptomes esmentats i de l'aspecte de les lesions a les zones afectades. La confirmació del diagnòstic es fa evidenciant la presència del fong causal ja sigui per observació directa al microscopi d'una mostra dels cabells o pel seu cultiu en un medi de creixent adequat per aïllar el fong i poder així identificar-lo.

La majoria dels casos es tracten amb cremes i locions antimicòtiques, en un període de quatre setmanes — parlem de miconazole, clotrimazole o fluconazole. Però Salut també destaca que es poden receptar medicaments tòpics i reforçar el tractament per via oral (ketoconazole, terbinafina o griseofulvina), en cas d'infeccions severes o persistents. De vegades poden ser necessaris antibiòtics, però mai s'han d'administrar derivats de cortisona. Les infeccions del cuir cabellut s'han de tractar amb medicaments orals, ja que la infecció afecta l'arrel del cabell i les cremes o pomades no hi arriben. Per prevenir-ne l'extensió es recomana un xampú medicinal que s'ha d'utilitzar dos cops per setmana fins a la curació. Finalment, és important mantenir la pell neta i ben eixuta i rentar la roba de vestir, els llençols i les tovalloles cada dia mentre duri la infecció.