El Departament de Salut crearà 52 equips d'intervenció per atendre infants i joves a domicili amb problemes de salut mental. L'objectiu és que aquests equips es vagin desplegant arreu del territori en els pròxims dos anys. Estaran formats per professionals interdisciplinaris que abordaran crisis a la mateixa llar, amb una atenció intensiva de dos a tres cops per setmana i de tres a quatre mesos. A més, el Departament també ha confirmat que abans que acabi l'any hauran entrat en funcionament 10 equips comunitaris d'atenció intensiva en salut mental a domicili.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, destaca aquest "inici" en la inversió cap a la salut mental tot i que reconeix que "encara falta molt". En aquest sentit, Argimon ha dit que actualment es destina un 5% del pressupost a la salut mental, mentre que en altres països de l'entorn la xifra s'enfila fins al 8%. "És un inici per seguir avançant i ens queda un llarg recorregut", ha remarcat. El conseller ha recordat que les malalties relacionades amb la salut mental afecten les persones més desafavorides i ha reivindicat la necessitat que hi hagi "justícia social", tal com demana el manifest que s'ha llegit amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental.

Argimon, que ha assistit a l'acte que s'ha fet a Blanes aquest diumenge pel Dia Mundial de la Salut Mental, ha explicat que els 52 equips que s'aniran desplegant pel territori els pròxims dos anys tractaran joves en situació de crisi psicopatològica que no estan totalment atesos pels dispositius convencionals i que pateixen patologies emergents com intents d'autolesió, trastorns de conducta alimentària o trastorns mentals greus en aïllament domiciliari. El conseller ha celebrat l'anunci de la incorporació de deu equips més fins a finals d'any que tractaran casos d'alta complexitat. "Si a l'atenció primària anem a domicili, a l'hospital anem a domicili, amb la salut mental també hem d'anar a domicili", ha reblat Argimon.

Augment dels indicadors de salut mental

I és que l'impacte del coronavirus en la salut mental és un dels indicadors de salut més rellevants que s’han produït en el darrer any. L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2020 mostra que el 13,7% de les dones de més de 15 anys pateixen depressió major o severa en front del 9,6% de l’any 2019, i un 10,6% -7,5% el 2019- dels infants de 4 a 14 anys tenen probabilitat de patir un problema de salut mental. En aquesta franja d’edat, el percentatge s’eleva fins al 13,5% en infants de classe social menys afavorida mentre que disminueix fins a un 6% entre els infants de classe social més afavorida.

Durant la pandèmia, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van augmentar en un 21% els casos atesos de trastorn del comportament alimentari alhora que també es van incrementar les urgències psiquiàtriques en joves per intents d'autolesions i alteracions de conducta, i les hospitalitzacions d’adults.

Pel que fa al pressupost destinat a la salut mental, Salut l'incrementarà en 80 milions d’euros, una inversió que suposarà un augment del 17,5% del pressupost de salut mental que l’any 2020 va ser de 457,5 milions d’euros.

Implantació de dos programes

El departament també ha iniciat ja el desplegament de dos importants programes de promoció i prevenció de la salut mental i addiccions. Un és el Pla de Prevenció del Suïcidi 2021-2025, que es va presentar el setembre passat i que té l’objectiu de reduir de cara al 2030 la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15% i en més d’un 20% en els grups prioritaris, així com reduir l’estigma social mitjançant actuacions de tipus comunitari. Es continuarà avançant en la implementació d’aquest programa potenciant accions de prevenció del suïcidi en centres educatius dins Salut i Escola, incorporant l’atenció a supervivents i articulant el servei del 061 Salut Respon com a via per a l’atenció no presencial al suport a l’acompanyament en casos de risc de suïcidi, entre altres actuacions previstes.

L’altre és el desplegament del Programa de benestar emocional i salut comunitària, que ha integrat ja a 45 professionals fins a arribar als 150 nous professionals referents en benestar emocional i salut comunitària aquest 2021, que treballaran conjuntament amb els Equips d’Atenció Primària que ja compten amb grups de població amb més necessitats socioeconòmiques, joves, gent gran i persones que viuen soles. Els referents emocionals que intervindran a nivell comunitari se centraran en la prevenció, detecció precoç de risc psicosocial, acompanyament i suport al malestar emocional de la ciutadania.

Entre les línies d’actuació futures s’inclouen també el reforç de l’atenció als problemes lleus de salut mental i addiccions que s’atenen a l’atenció primària amb equips integrats per psiquiatres, psicòlegs clínics i infermeres incrementant l’atenció psicològica i psicoeducativa i reduint la prescripció de psicofàrmacs i la transformació i reconversió de l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada, en els pròxims deu anys, que ha de permetre avançar cap a un model inclusiu per potenciar la recuperació, la inserció i els suports en l’entorn de vida de les persones amb trastorn mental greu.

 

Imatge principal: Acte sobre salut mental a Blanes amb el conseller Argimon, aquest diumenge / ACN