L'ejaculació precoç és una disfunció sexual més comuna del que sembla. Afecta més del 40% dels homes en un moment o un altre de la seva vida, segons dades aportades pel Centre Mèdic Teknon a Barcelona, basades en l'estudi Pandora. Descobrir les causes i tractar-la no sempre és fàcil, però la combinació de farmacologia i tècniques cognitives, conductuals o exercicis en parella pot suposar un canvi notable. Aquests mètodes estan dissenyats per anar més enllà de la durada de l'acte sexual, aprofundint en la qualitat de la connexió íntima i la comunicació mútua.
Més del 40% dels homes experimenta ejaculació precoç en algun moment de la seva vida
Podem parlar d'ejaculació precoç quan aquesta es produeix abans o dins d'aproximadament el primer minut de la penetració vaginal en la majoria de les trobades sexuals. A aquest període de temps se l'anomena "temps de latència ejaculatòria intravaginal (IELT)". Tanmateix, la definició d'un IELT específic no és l'únic paràmetre a tenir en compte en un diagnòstic d'ejaculació precoç.
Per al doctor François Peinado, cap del Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari Ruber Juan Bravo, un dels experts més importants d'Espanya en aquest àmbit: "el criteri temporal és només un dels diversos factors a considerar. La percepció de l'individu sobre el control de l'ejaculació i les conseqüències personals o en la relació també són aspectes crucials per al diagnòstic".
Segons el doctor Peinado, el temps no és l'únic factor d'avaluació de l'ejaculació, també ho son les conseqüències personals i en la relació
Existeixen dos tipus d'ejaculació precoç: la que persisteix des del començament de l'activitat sexual (primària) i la que s'instaura en la parella després d'una etapa de relacions sexuals sense problemes d'ejaculació (secundària). En ambdós casos, pot deure's a factors psicològics, biològics o una combinació d'ambdós. "Els factors psicològics inclouen l'ansietat, problemes de relació, estrès o depressió. Els biològics poden incloure nivells hormonals anormals, inflamació i/o infecció de la pròstata o uretra, i factors genètics", assenyala el doctor Peinado.
La millor opció per tractar l'ejaculació precoç: teràpies combinades
Quan parlem de problemes en les relacions sexuals, l'ejaculació precoç continua sent un tema envoltat de tabús i que arrossega un cert estigma social relacionat amb la vergonya, amb no sentir-se "home". Tanmateix, és una dificultat que molts homes han d'enfrontar en algun moment de la seva vida i que, amb ajuda de professionals, sol tenir bon pronòstic.
Amb ajuda de professionals, l'ejaculació precoç sol tenir un bon pronòstic
Existeix un ampli ventall de mesures i tractaments que poden aplicar-se en marxa i, cada vegada més, els experts recomanen les teràpies combinades, un abordatge holístic que tracta el problema des de tots els angles. "El tractament ha de ser personalitzat, considerant les necessitats i preferències del pacient, així com la presència de possibles efectes secundaris dels tractaments. La combinació de teràpies conductuals i mèdiques sol ser més efectiva que qualsevol d'elles per separat", insisteix François Peinado.
Entre les estratègies conductuals destaca la tècnica de detenir-arrencar, que consisteix a interrompre l'estimulació sexual en sentir la proximitat de l'orgasme per permetre que l'excitació disminueixi abans de reprendre-la, i la maniobra de "compressió basal", on s'aplica una pressió ferma en la base del gland quan la urgència d'ejacular es presenta. Ambdues tècniques busquen educar al cos i la ment en la modulació de l'excitació. Perquè siguin efectives és molt important que s'incorporin de manera constant a les trobades íntimes amb la parella en un clima de comunicació i confiança.
La teràpia combinada, psicològica, conductual i farmacològica, és l'opció més eficaç
No oblidar-nos de la part psicològica és fonamental. De fet, segons Verónica Vivero, psicòloga especialista en teràpia de parella d'Andrologia Barcelona, en el Centre Mèdic Teknon: "aproximadament un 90% dels casos responen a causa psicògena i això sol afectar de forma bastant important en la seva autoestima, sobretot, i en la seva percepció de qualitat de les trobades eròtiques compartides".
Per aquests motius, la teràpia psicològica amb un sexòleg pot ser de gran ajuda. Aquest tipus de teràpia permet explorar i abordar factors com l'ansietat, l'estrès, problemes de relació o qualsevol altra dinàmica psicològica que pugui estar dificultant la relació sexual. A més, si l'ejaculació precoç està afectant la relació de parella, és convenient la teràpia de parella com un espai perquè ambdós membres comprenguin la situació, millorin la comunicació i treballin junts en la recerca de solucions.
També l'adopció de certs canvis en l'estil de vida i la implementació de remeis naturals poden oferir un suport valuós. Els exercicis de Kegel, dissenyats per enfortir els músculs del terra pelvià, poden influir positivament en el control ejaculatori. Així mateix, la pràctica de tècniques de relaxació, com la respiració profunda i la meditació, pot ser útil per reduir l'ansietat que sovint acompanya l'acompliment sexual. La incorporació d'exercici físic regular a la rutina diària també contribueix al benestar general i pot tenir un impacte favorable en la funció sexual.
"Aproximadament, un 90% dels casos responen a causa psicògena", indica la psicologa Verónica Vivero
La teràpia pot acompanyar-se amb fàrmacs inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), normalment utilitzats per tractar la depressió, que poden retardar l'ejaculació.
Específicament aprovat per al tractament farmacològic de l'ejaculació precoç trobem la dapoxetina. Segons explica el Dr. Peinado es tracta de: "un inhibidor que augmenta els nivells de serotonina en el sistema nerviós, la qual cosa ajuda a millorar el control sobre l'ejaculació i a incrementar el temps abans de l'ejaculació. Es pren per via oral, usualment entre una i tres hores abans de l'acte sexual. No està destinat per a ús diari, sinó que es pren segons sigui necessari".
Els exercicis de Kegel, la meditació i l'exercici físic poden reforçar el tractament
Altres medicaments inclouen l'ús d'anestèsics tòpics aplicats al penis, formulacions en crema (lidocaïna-prilocaïna) i en esprai. Han mostrat augments significatius del temps de latència intravaginal, per reduir la sensibilitat, i en alguns casos, es poden receptar antagonistes de la dopamina.
I si res no funciona?
El Dr. François Peinado assegura que "cada vegada atenc més pacients que han provat tots els tractaments sense obtenir resultats satisfactoris i ens plantegem l'opció quirúrgica que consisteix en: la circumcisió si no ho estan, la neurectomia dorsal i/o la injecció d'àcid hialurònic a gland". Tanmateix, són tractaments encara no estandarditzats i sobre els quals s'està analitzant la seva efectivitat real, encara que amb bons pronòstics. En aquests casos, posar-se en mans d'un professional qualificat és la clau.