Perdre quilos, reduir el greix visceral i mantenir un pes ideal, depèn significativament de com de sensible és el teu cervell a la insulina. Si respon sensiblement a aquesta hormona, tindràs més possibilitats que una bona alimentació i un estil de vida saludable es tradueixin en menys quilos a la teva bàscula.
Així ha quedat reflectit en un estudi realitzat pel Centre Alemany per a la Investigació de la Diabetis (DZD), Helmholtz Zentrum München i l'Hospital Universitari de Tübingen, que s'ha publicat a la revista Nature.
És important tenir en compte una cosa: fins a quin punt el greix corporal té un efecte poc saludable en el teu organisme, depèn principalment d'on s'emmagatzema. Si el greix s'acumula a l'abdomen, comporta més riscos, perquè el greix visceral allibera nombrosos neurotransmissors que afecten la pressió arterial, influeixen a la secreció de l'hormona insulina i poden causar inflamació. Això, al seu torn, augmenta el risc de diabetis, malalties cardiovasculars i certs tipus de càncer. En canvi, el greix subcutani que s'acumula a les natges, les cuixes i els malucs no té tants efectes adversos per a la salut.
La raó per la qual a les persones se'ls acumula el greix en un lloc o en un altre ha estat moltes vegades motiu d'investigació. Aquest estudi alemany demostra que la capacitat de resposta a la insulina cerebral exerceix un paper important en aquest sentit. Els experts van trobar que les persones amb una alta sensibilitat a la insulina al cervell es beneficien significativament més d'una intervenció d'estil de vida amb una dieta rica en fibra i exercici que les persones amb resistència a la insulina al cervell. No només van perdre més pes, sinó que també tenien una distribució de greix més saludable.
L'estudi
Els científics van seguir un grup de persones durant un període de nou anys, en el qual la sensibilitat a la insulina al cervell es va determinar mitjançant magnetoencefalografía abans de l'inici d'una intervenció en el seu estil de vida de 24 mesos. I, efectivament, es va descobrir que l'acció de la insulina al cervell no només determina el pes corporal, sinó també la distribució del greix al cos.
Les persones amb una alta sensibilitat, fins i tot després que la intervenció en l'estil de vida havia acabat, només van recuperar una petita quantitat de greix durant els nou anys de seguiment. En canvi, les persones amb resistència a la insulina al cervell només van mostrar una lleugera pèrdua de pes en els primers nou mesos del programa. Posteriorment, el seu pes corporal i el greix visceral van augmentar novament durant els següents mesos d'intervenció en el seu estil de vida.
Atès que l'acció de la insulina a l'hipotàlem és crucial per a la regulació del metabolisme energètic perifèric, els investigadors també van investigar com la sensibilitat a la insulina en aquesta àrea del cervell està relacionada amb la distribució del greix corporal. L'anàlisi de les dades va mostrar que les persones amb alta sensibilitat a la insulina a l'hipotàlem formen poc greix visceral.
Els resultats de l'estudi obren noves vies de tractament per abolir la resistència a la insulina al cervell i, per tant, tenir un efecte beneficiós en la distribució de greix corporal.