El mal de cap és el primer motiu de consulta en les consultes de neurologia i un dels principals en atenció primària. Les persones que el pateixen de forma habitual han d'enfrontar-se a episodis que afecten en gran manera la seva qualitat de vida, incapacitant-los en alguns casos per poder treballar i seguir amb les seves ocupacions habituals.
En tenir a més en ocasions un fort component emocional –l'estrès sol exacerbar aquests dolors– aquest any està augmentant la incidència en la població. Per això és important aprendre a conèixer quin tipus de dolor s'està tenint i tenir controlat en la mesura possible el desenvolupament dels mateixos.
Hi ha dos tipus de cefalees, les primàries o més freqüents, en les que no es pot identificar un trastorn en concret que les justifiqui i les secundàries, en les quals, després d'un estudi mèdic, es determina la causa. Generalment es deuen a patologies vasculars com a ictus, tumors, traumatismes, hipertensió cranial, al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, trastorns al coll, les orelles, el nas, la boca, les dents o els sins|pits nasals.
Els mals de cap s'han incrementat aquest any de pandèmia
Dins de les primàries, les més prevalents, destaca la cefalea tensional que pot estar relacionada amb un problema muscular al coll i les espatlles o a causa d'una situació d'estrès continuat. Normalment apareix en atacs episòdics, que poden durar des d'unes hores fins a diversos dies i el dolor té una intensitat de lleu a moderada i de forma generalitzada, és a dir, a tot el cap. Les persones que la pateixen senten pressió al cap i al coll i la solen patir en gran manera les dones.
La migranya, per la seva part, afecta aproximadament un 12% de la població. Pot tenir un origen genètic. Es produeixen amb una freqüència que pot variar entre una vegada al mes i una vegada a l'any i pot durar des de diverses hores fins a dos o tres dies. El dolor sol localitzar-se en un costat del cap, és pulsatiu, de caràcter moderat a greu i interfereix notablement amb les activitats diàries. De vegades fins i tot provoca vòmits i nàusees i empitjora amb l'exercici, amb la tos, els moviments de cap, amb la llum i el so.
La cefalea en carrassos sol prevaler entre homes d'entre 35 i 40 anys i apareix de forma constant, a la mateixa hora i amb els mateixos símptomes durant temporades concretes que poden durar entre una setmana i tres mesos una o dues vegades a l'any. Provoca dolors molt aguts de cap de curta durada (entre mitjana|mitja i una hora generalment), al voltant de l'ull i que produeixen enrogiment facial, caiguda de la parpella, embús|tapada nasal, llagrimeig constant i sudoració.
Els experts han estudiat aquest tipus de cefalees primàries i han arribat a diferents conclusions. Pot deure's a un trastorn en la regulació de la contracció i dilatació de les artèries extracranials. També a una disminució del llindar del dolor que podria deure's a la falta de neurotransmissors, i més en concret de la serotonina. Altres estudis apunten que una disminució en els nivells d'adrenalina després d'un període d'estrès pot provocar també aquests trastorns. Les últimes investigacions sobre genètica apunten també que aquestes cefalees podrien tenir el seu origen en el nostre ADN.
El fet és que per controlar-les cal tenir en compte diversos aspectes. En primer lloc, l'alimentació, perquè sol existir relació entre ambdues en molts casos. En aquest sentit, és important fixar-se en les reaccions que es produeixen al teu cos després de menjar. Existeixen determinats aliments que, en general, són susceptibles de provocar mals de cap, bé perquè tenen una quantitat abundant de determinades substàncies com les amines biogèniques (histamina, tiramina, feniletilamina i serotonina) o compostos fenòlics i additius (Glutamat monosòdic i aspartam). Alguns exemples són la xocolata, els formatges curats, el cafè en excés, els menjars|dinars precuinats, les begudes amb gas o els aliments molt rics en sucres.
El control de l'alimentació és un factor molt important a l'hora de reduir els mals de cap
Quant a l'exercici, encara que en ocasions la seva pràctica pot desencadenar una cefalea, l'exercici amb una intensitat moderada pot ser molt eficaç per prevenir la seva aparició. En el cas de les cefalees tensionals, provocades en molts casos per l'estrès, l'esport és molt adequat perquè incrementa la producció d'adrenalina al nostre cos i pot arribar a evitar l'aparició del dolor.
Finalment, és important controlar l'estrès, un de les motius que poden desencadenar les cefalees, ja que provoca un estat de tensió muscular que pot desencadenar un atac. Per això és bo practicar diàriament tècniques de relaxació.
I, finalment, quan la cefalea faci la seva aparició, és important acudir|anar a un especialista per poder fer un registre dels episodis si són habituals i prescriure el tractament farmacològic si és necessari que millor s'ajusti a cada persona.