Amnistia Internacional (AI) ha exigit als governs d'arreu del món "retre comptes" per la mort de més de 3.000 professionals de la salut per la Covid-19, segons un informe de l'organització. Ha afegit que aquesta xifra és "probablement molt inferior a la real".

AI ha considerat que els governs "no han protegit" ni als sanitaris ni als treballadors essencials i que, fins i tot, alguns que van denunciar la situació "van patir represàlies: des de l'arrest i la detenció fins a amenaces i acomiadaments". Segons el seguiment d'AI, els països amb més nombre de morts de personal sanitari fins ara són els Estats Units (507), Rússia (545), Regne Unit (540), Brasil (351), Mèxic (248), Itàlia (188), Egipte (111), l'Iran (91), Equador (82) i Espanya (63).

63 sanitaris morts a Espanya

A l'Estat, AI ha comptabilitzat aquestes 63 morts i més de 52.000 casos de professionals sanitaris contagiats. En aquest context, té en marxa una campanya per exigir la protecció del personal sanitari. L'organització ha considerat necessari tenir clara la radiografia dels "forats negres" per evitar que es torni a donar la mateixa situació davant possibles rebrots. Per això, ha reclamat tenir dades desagregades de les persones contagiades i mortes en el sector per sexe, tipus de professional i centre mèdic on treballen.

La investigadora i assessora sobre drets econòmics, socials i culturals d'AI, Sanhita Ambast, ha instat els països que encara no han viscut el pitjor de la pandèmia a no repetir els "errors" dels governs en què la manca de mesures per protegir els drets dels treballadors "ha tingut conseqüències desastroses".

AI creu que la xifra de morts és més elevada

L'organització ha constatat que no existeix actualment cap seguiment sistemàtic global del nombre de treballadors de la salut i essencials que han mort per Covid-19 però ha recollit i analitzat dades disponibles que mostrarien aquestes 3.000 morts en 79 països del món.

AI ha apuntat però que aquesta xifra pot ser "significativament superior" ja que no es comuniquen tots els casos i davant la dificultat de fer comparacions entre països per les diferències en la manera de compatibilitzar.

Manca d'EPI

D'altra banda, Amnistia ha denunciat la "greu escassetat" d'equips de protecció individual (EPI) en gairebé els 63 països i territoris estudiats. A més de l'escassetat de subministraments global, ha apuntat que les restriccions comercials podrien haver agreujat el problema. Al juny de 2020, 56 països i dos blocs comercials (la Unió Europea i la Unió Econòmica Euroasiàtica) havien implantat mesures per prohibir o restringir l'exportació d'aquests equips, d'alguns d'ells o dels seus components.

"Si bé els Estats han de garantir que hi ha suficients EPI per als qui treballen dins del seu territori, les restriccions comercials podrien agreujar l'escassetat en països que depenen de les importacions", ha assenyalat Ambast. L'experta ha reclamat "cooperació global".

A més, l'informe constata que en almenys 31 dels països analitzats hi van haver informes de vagues, amenaces de vaga o protestes del personal sanitari a causa de les condicions laborals perilloses. En molts països, la resposta per part de les autoritats van ser represàlies.

Apunta també que hi ha hagut treballadors essencials acomiadats o sotmesos a mesures disciplinàries per parlar dels seus problemes i per això ha demanat que s'estudiïn totes aquestes situacions.

En l'informe, també es critica els salaris injustos i l'absència de prestacions o l'exclusió d'aquestes d'algunes categories.

Amb tot, AI ha recamat als estats que considerin la Covid-19 una malaltia professional i que tinguin accés a una compensació i altres ajudes en el cas que contreguin la infecció. També han demanat que siguin inclosos en els grups prioritaris per a la realització de proves de Covid-19.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat