Els videojocs són uns dels entreteniments més estesos en l'actualitat. Des d'una consola a un mòbil, des dels jocs més complexos com Elden Ring, als més assequibles com Candy Crush. Dels més petits de la casa als més grans, qui més, qui menys, ha jugat o juga regularment a videojocs. Tanmateix, com passa sovint, un ús abusiu pot acabar sent un problema. "L’addicció als videojocs és una realitat clínica", remarcar l'Hospital de Bellvitge en un comunicat, on alerta que l'any 2022 es van quadruplicar les consultes per un ús excessiu de videojocs

Els darrers estudis apunten que aproximadament el 3% de la població està subjecta a poder patir alguna mena d'addicció en aquest àmbit. “El risc problemàtic de l’ús de videojocs existeix en ambdós gèneres. Tot i que s’ha associat tradicionalment al gènere masculí, rebem cada vegada més consultes de noies”, segons ha explicat la psicòloga clínica Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i investigadora de l’IDIBELL.

Segons l'HUB, en la darrera dècada s'ha experimentat un creixement d'aquesta mena de consultes, Tanmateix, des de l'any 2021 s'han disparat les consultes. Aquest augment registrat a la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals podria ser una de les conseqüències del confinament en la salut mental a mitjà i llarg termini, segons apunta el mateix centre. 

evolució de les consultes per us excessiu de videojocs

Evolució de les consultes per ús excessiu de videojocs / Font: Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Com reconèixer aquesta mena d'addicció?

La Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals assenyala alguns aspectes que poden ajudar a reconèixer quan una afició va més enllà de l'entreteniment. Els senyals d'alerta solen ser: 

  • Rellevància en la vida de la persona 
  • Pèrdua de l’autocontrol sobre aquesta activitat 
  • Un temps excessiu dedicat als videojocs de forma diària (per exemple, 4-5 hores) 
  • Augment de la irritabilitat, ansietat i tristesa en deixar de jugar. 
  • Abandonament d’altres activitats socials, escolars/laborals i lúdiques, així com conseqüències negatives en altres aspectes vitals.  
  • Persistència en l’ús de videojocs, malgrat totes les conseqüències negatives. 

"Fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció, no acudeixen a les consultes als dispositius assistencials i associacions d’autoajuda, i poden passar mesos", remarca la doctora Jiménez. 

consulta videojocs bellvitge susana jiménez 1

Psicòloga clínica Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i investigadora de l’IDIBELL / Foto: Hospital de Bellvitge

"En el context adequat i amb un patró d’ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l’autoestima i les relacions socials i fins i tot practicar idiomes", subratlla l'experta, però afegeix: "Hem de reconèixer i prevenir l’impacte negatiu que poden tenir arran d’un ús abusiu, i com a societat hem d’assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l’ús saludable de les noves tecnologies".