La metformina és un medicament que se sol receptar per controlar els nivells de sucre en sang en les persones que pateixen diabetis tipus 2. És un dels fàrmacs més eficaços en el seu àmbit. De fet, no hi ha cap altre fàrmac alternatiu amb la mateixa eficàcia per al tractament de la malaltia.
Alguns estudis han conclòs que també ajuda a perdre pes, encara que no a curt termini. Segons les investigacions, pot passar en un termini d'un o dos anys. La quantitat de pes perdut també varia i depèn d'un factor fonamental com si se segueixen o no altres hàbits saludables. Les persones que segueixen una dieta saludable i fan exercici mentre prenen aquest medicament, tendeixen a perdre més pes.
La ciència ha comprovat que la metformina permet baixar pes, encara que no a curt termini
Pel que sembla, la metformina augmenta la quantitat de calories que es crema durant l'exercici, però òbviament només si es practica alguna activitat física. Per tant, la metformina no és la píndola màgica dietètica que alguns esperen, encara que sí que hi ha evidència que ajuda a no engreixar-se.
La metformina pertany a una classe de medicaments anomenats biguanidas, que ordenen al fetge reduir la producció de glucosa. A més, disminueixen la quantitat de glucosa que el cos absorbeix, augmenten l'efecte de la insulina al cos i, per tant, redueixen els nivells de sucre en sang.
És un medicament molt segur, encara que pot tenir alguns efectes secundaris, sobretot al principi, com a diarrea, nàusees, dolor d'estómac, acidesa o gasos. La conseqüència més greu és patir una acidosi làctica, que passa quan l'àcid làctic s'acumula en excés en el corrent sanguini. Els símptomes són cansament, debilitat, dolor muscular inusual, dificultat per respirar, somnolència inusual, dolors d'estómac, nàusees o vòmits, marejos o atordiment, freqüència cardíaca lenta o irregular i hipoglucèmia.
Pot interactuar amb altres medicaments, com alguns de destinats a tractar la diabetis com la gliburida, que segrega insulina. També amb fàrmacs destinats a tractar la hipertensió arterial, com la nifedipina, un bloquejador dels canals de calci o els que s'utilitzen per al colesterol, com l'àcid nicotínic, la ingesta del qual pot fer que la metformina sigui menys eficaç per reduir el sucre en sang.
Les pastilles de metformina poden ser compatibles amb altres medicaments
La dosi de metformina la recepta l'especialista i depèn de factors com l'estat físic de la persona o la gravetat de la diabetis que pateix. En general, es comença amb una dosi baixa que va pujant-se a poc a poc fins a ajustar-la a cada pacient. Mentre es consumi no s'ha de beure alcohol, perquè pot augmentar el risc de patir acidosi làctica. Tampoc no s'ha de prendre si es tenen problemes renals de moderats a greus o alguna malaltia hepàtica. També cal tenir en compte que aquest medicament pot provocar una reacció al·lèrgica greu, en algunes persones, pel que cal estar molt atents els primers dies.
En qualsevol cas, mai no s'ha d'utilitzar per compte propi per perdre pes, perquè pot ser perillós. Sempre sota el control de l'especialista que també decidirà quan s'ha de deixar de prendre.