Internet i les xarxes socials han creat un nou hàbit en milions de persones arreu del món: el consum compulsiu d'informació. No és una qüestió nova, fa temps que se'n parla, però ara ha aparegut un estudi en el que investigadors de l'Institut de Neurociència Helen Wills i l'Escola de Negocis Haas, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, conclouen que la recerca d'informació genera uns mecanismes neuronals semblants als que s'originen al cervell quan es pretén generar més ingressos.

El treball està publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) i els experts expliquen que han tractat de respondre a les preguntes de per què la gent busca informació i, en segon lloc, si es pot apreciar científicament la curiositat dins del cervell.

Informació i diners

Per dur a terme la investigació, van començar proposant als participants una sèrie de loteries perquè haguessin de decidir quants diners volien invertir i descobrir més informació sobre les probabilitats de guanyar. Algunes loteries oferien informació important, mentre que d'altres contenien molt poques dades.

La majoria dels participants van fer eleccions lògiques, i consideraven el valor econòmic de cada loteria. Tanmateix, quan hi havia més diners en joc, la curiositat de la gent sobre la informació augmentava, fins i tot quan aquesta informació no era útil per prendre decisions de joc. És a dir, a la motivació econòmica se sumaven uns impulsos psicològics sorgits des de la curiositat que provocaven que les persones busquessin informació no només pels beneficis que poguessin reportar, sinó també per la curiositat de saber-ne més.

Això que pot semblar una bajanada, científicament és interessant, perquè mentre participaven en la prova se'ls va realitzar un escàner en el qual es va poder comprovar com l'accés a la informació durant el joc activava el nucli estriat i el còrtex prefrontal ventromedial, dues regions cerebrals involucrades en el circuit de recompensa del cervell. Aquestes àrees també responen als diners, als aliments i a les drogues recreatives, i produeixen dopamina, una hormona que exerceix un paper clau en la direcció de la motivació.

Segons els científics, "s'ha pogut demostrar per primera vegada l'existència d'un codi neuronal comú per a la informació i els diners, que obre la porta a una sèrie de preguntes interessants sobre com les persones consumeixen i, en ocasions, consumeixen en excés la informació". És a dir, que l'addició a la informació és un fet i la informació per si mateix és una recompensa per al cervell humà. "Mentre que, durant el passat, la raça humana buscava amb avidesa informació per maximitzar les probabilitats de supervivència, l'accés fàcil a informació inútil pot portar a una sobrecàrrega", expliquen.

O el que és el mateix, ens passa igual que amb el menjar porqueria, o les compres compulsives d'objectes que no necessitem. En aquest cas, no podem deixar de mirar el telèfon mòbil per accedir a notificacions, missatges, notícies, ja siguin útils o no per al nostre dia a dia.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat