L'oli d'oliva ha rebut el suport definitiu d'una de les institucions més prestigioses del món: l'Escola de Salut Pública de Harvard. Experts d'aquesta universitat han acabat que el consum de més de 7 grams (>1/2 cullerada) d'oli d'oliva al dia s'associa amb un menor risc de mortalitat per malalties cardiovasculars, mortalitat per càncer, mortalitat per malalties neurodegeneratives i mortalitat per malalties respiratòries.
Els resultats es van publicar a la revista del Col·legi Americà de Cardiologia. Segons els experts, reemplaçar al voltant de 10 grams per dia de margarina, mantega, maionesa i greix lacti amb la quantitat equivalent d'oli d'oliva també s'associa amb un menor risc de mortalitat.
L'estudi és important, en primer lloc pel volum de persones participants. Els investigadors van analitzar 60.582 dones i 31.801 homes que no patien malalties cardiovasculars ni càncer a l'inici de l'estudi el 1990. Durant 28 anys de seguiment, es va avaluar la dieta mitjançant un qüestionari cada quatre anys. El qüestionari preguntava amb quina freqüència, de mitjana, consumien aliments específics, tipus de greixos i olis, així com què marca o tipus d'olis utilitzaven per cuinar i afegien a la taula l'any anterior.
El consum d'oli d'oliva es va calcular a partir de la suma de tres ítems del qüestionari: oli d'oliva utilitzat per a adorns d'amanides, oli d'oliva afegit a aliments o pa, i oli d'oliva utilitzat per enfornar i fregir a casa. Una cullerada equivalia a 13,5 grams d'oli d'oliva. El consum d'altres olis vegetals es va calcular amb base a la marca d'oli que van reportar els participants i el tipus de greix utilitzat per cuinar a casa.
El consum de margarina i mantega es va basar en la freqüència del consum de margarina en barra, terrina o tova, i la quantitat de margarina o mantega afegida en enfornar i fregir a casa. També es van calcular les ingestes de lactis i altres greixos i nutrients. Els investigadors van trobar que el consum d'oli d'oliva va augmentar d'1,6 grams/dia el 1990 a uns 4 grams/dia el 2010, mentre que el consum de margarina va disminuir d'uns 12 grams/dia el 1990 a uns 4 grams/dia el 2010. La ingesta d'altres greixos es va mantenir estable.
El consum d'oli d'oliva es va classificar de la següent manera:
Mai o
>0 a ≤4,5 grams/dia (>0 a ≤1 culleradeta)
>4,5 a ≤7 grams/dia (>1 culleradeta a ≤1/2 cullerada)
>7 grams/dia (>1/2 cullerada)
En el transcurs de 28 anys, hi va haver 36.856 morts, de les quals 22.768 van tenir lloc en l'Estudi de Salut d'Infermeres i 14.076 en l'Estudi de Seguiment de Professionals de la Salut. Els participants amb un consum d'oli d'oliva més gran sovint eren més actius físicament, tenien ascendència del sud d'Europa o de la Mediterrània, eren menys propensos a fumar i tenien un consum de fruites més gran i verdures en comparació amb aquells amb un menor consum d'oli d'oliva. El consum mitjà d'oli d'oliva total en la categoria més alta va ser d'aproximadament 9 grams per dia a l'inici de l'estudi i va incloure el 5% dels participants de l'estudi.
Quan els investigadors van comparar als qui rares vegades o mai consumien oli d'oliva, els que estaven en la categoria de més consum tenien un 19% menys de risc de mortalitat cardiovascular, un 17% menys de risc de mortalitat per càncer, un 29% menys de risc de mortalitat neurodegenerativa i un 18% menys de risc de mortalitat respiratòria. L'estudi també va trobar que substituir 10 grams/dia d'altres greixos, com a margarina, mantega, maionesa i greix lacti, amb oli d'oliva es va associar amb un risc entre un 8% i un 34% menor de mortalitat total i per causes específiques. No van descobrir associacions significatives en substituir l'oli d'oliva per altres olis vegetals.
"És possible que un consum d'oli d'oliva més gran sigui un marcador d'una dieta més saludable en general i un estatus socioeconòmic més alt. Tanmateix, fins i tot després d'ajustar aquests i altres factors de l'estatus socioeconòmic, els nostres resultats es van mantenir pràcticament iguals", afirma Marta Guasch-Ferré, la catalana i doctora en nutrició de Harvard, coautora de l'estudi. "La nostra cohort d'estudi va ser predominantment una població blanca no hispana de professionals de la salut, la qual cosa hauria de minimitzar els factors socioeconòmics potencialment confusos, però pot limitar la generalització, ja que és més probable que aquesta població porti un estil de vida saludable."