"El diàleg és un fi en si mateix". Aquesta és una de les idees que l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha volgut expressar en la presentació del seu assaig No voy a traicionar a Borges (Huso Editorial) que ha fet aquest dijous al vespre a l'Ateneu Barcelonès. L'acte ha estat conduït per Lola García, directora adjunta de La Vanguardia, i presentat per Isona Passola, presidenta de l'Ateneu.
En una atenció als mitjans, que li han preguntat per la decisió de la Cort d'Apel·lació de Sàsser de deixar lliure el president a l'exili, Carles Puigdemont, Zapatero ha opinat que "és molt probable que s'hagi de fer una anàlisi de per què està passant això", i ha assenyalat que és responsabilitat dels tribunals espanyols.
En una sala plena a vessar amb la presència d'altres exdirigents polítics com l'exlíder d'ICV Joan Herrera, Zapatero ha animat la classe política a seguir la lliçó d'un dels poemes de Borges i no voler guanyar.
"Pensant en Catalunya i Espanya no pot ser que ens resignem al trist destí de la confrontació infinita. Encara que hi hagi un guanyador", ha apuntat en ser preguntat sobre la taula de diàleg.
Zapatero, en la presentació a l'Ateneu Barcelonès / Foto: Montse Giralt
"Fem cas de Borges, no vulguem guanyar o perdre. El millor de nosaltres surt de tenir un retrobament", ha reivindicat. "En la derrota hi ha una dignitat i una bellesa que la victòria mai assolirà", ha afegit.
L'expresident socialista ha apel·lat a incloure la cultura a la taula de diàleg i ha insistit que "el diàleg és un fi en si mateix" i que aquest s'ha de viure amb "passió". "Més que diàleg, crec que s'ha de fer una gran conversa social", ha reflexionat.
"Amargura" per la sentència de l'Estatut
Zapatero també ha confessat sentir certa "amargura" per no haver contribuït a generar "una situació d'estabilitat" després de la sentència del TC sobre l'Estatut. Tot i aclarir que ell no és el culpable, l'expresident sí que ha reconegut haver pensat en moltes ocasions "què podria haver fet perquè no s'iniciés l'espiral que ens va portar al 2017".
Foto: Montse Giralt
Més enllà de les fronteres espanyoles, Zapatero s'ha mostrat preocupat per la situació que es viu als Estats Units, "amb la rebel·lió del supremacisme blanc". L'expresident ha vinculat aquest afer amb el Brexit i ha explicat que tot és "fruit d'una sensació de pèrdua de poder històric", en referència al creixement de potències com la Xina.
Reflexionant sobre els conflictes del segle XX i l'atemptat de les Torres Bessones que, al seu parer, ha marcat la política internacional de les dues primeres dècades del segle XXI, Zapatero ha volgut destacar el compromís d'Alemanya i Angela Merkel amb la UE, contrastant el projecte dels 27 amb el full de ruta de moviments com el Brexit o el trumpisme en la seva confrontació amb el terrorisme islàmic, Rússia i la Xina.
Ja a nivell més personal, Zapatero ha mostrat la seva passió per Borges i ha revelat la influència de la seva obra i de la literatura en general en la seva tasca política. També ha reconegut sentir "nostàlgia de la política, però no del poder".
Imatge principal: l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en la presentació del seu llibre a Barcelona / Foto: Montse Giralt