La Llei Celaá acaba avui el seu tràmit al Congrés dels Diputats. El ple ha aprovat aquesta tarda el dictamen que ha sortit de la Comissió d'Educació, amb les esmenes incorporades. Entre aquestes hi ha la d'ERC pactada amb el govern espanyol, que elimina la referència al castellà com a llengua vehicular, amb el terratrèmol polític que ha provocat a Madrid. Ara la norma passa al Senat, que també la podrà esmenar. No obstant això, les majories a la cambra alta són les mateixes. La dreta ha convertit l'hemicicle en un xou amb crits de "llibertat, llibertat". L'espectacle també s'ha traslladat als afores del Congrés, on el PP ha muntat una carpa per recollir signatures en contra.

El ple hi ha donat avui el seu vistiplau. Ho ha fet amb 178 vots a favor, 147 en contra i 17 abstencions. De forma ajustada, perquè les lleis orgàniques requereixen de majoria absoluta (176). Hi han donat suport, entre altres, del PSOE, Unidas Podemos, ERC o el PNB. Hi han votat en contra els habituals: PP, Vox i Ciudadans. Aquests tres ja han avisat que la portaran al Tribunal Constitucional. Per la seva part, Junts, el PDeCAT i la CUP s'han abstingut, considerant que la nova llei no "blinda" la immersió com assegura ERC i té moltes mancances, malgrat ser un avenç respecte a la Llei Wert avui vigent. EH Bildu també s'ha abstingut.

Crits de "llibertat"

El debat, com era previsible, ha estat marcat pels retrets entre els escons de la dreta i els del govern espanyol i els seus aliats. Ha acabat amb tots els diputats dempeus, uns aplaudint la norma aprovada —entre ells la ministra Isabel Celaá— i els de la dreta protagonitzant un xou cridant "llibertat, llibertat" i picant els escons. La diputada del PP Sandra Moneo ha assegurat que suposa una "ruptura de la Constitució". Per part de Ciutadans, Marta Martín Laguno ha denunciat que "han comerciat amb el nacionalisme" per "deixar sense empara legal milers de famílies".

La llei de la ministra Isabel Celaá, que vol substituir la Llei Wert, obria la porta a la vehicularitat del castellà a Catalunya. El text original, sortit del Consell de Ministres, establia que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris”. I afegia: “El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars, d’acord amb la normativa aplicable”.

L’esmena d’ERC tenia per objectiu “blindar” el sistema d’immersió català. S’elimina la referència a les llengües vehiculars. I el redactat queda de la següent manera: “Les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució espanyola, els Estatuts d’autonomia i la normativa aplicable”.

Justament aquesta esmena ha marcat el debat polític dels últims dies i setmanes, amb una dreta que ha saltat a la palestra. Però també ho han fet dirigents històrics del PSOE, com l'exvicepresident espanyol Alfonso Guerra, que ho ha comparat amb la persecució lingüística del franquisme.

La ministra d'Educació ha dit que se sentia "molt feliç" perquè la nova norma "situa l'equitat al centre del sistema" i fa que "tots els alumnes tinguin les mateixes possibilitats". Isabel Celaá ha deixat clar que la llei "no elimina el castellà", que està "absolutament garantit" com diuen la Constitució i els estatuts.

Visions diferents dins l'independentisme

Com era previsible, ERC ha aplaudit la nova llei aprovada, que gràcies a la seva esmena "blinda la immersió lingüística a Catalunya" i això "és més que un triomf". La diputada Montse Bassa s'ha dirigit a JxCat i la CUP: "Si tenen dubtes sobre el blindatge de la immersió, mirin la indignació de tota la dreta". Però Sergi Miquel, del PDeCAT, no ho veu així: no blinda el català com a llengua vehicular. Ell s'ha dirigit a la dreta: "Poden estar molt tranquils perquè serà el Ministeri qui haurà de garantir que s'ensenya castellà a Catalunya", perquè "l'article és interpretable". La CUP tampoc no hi veu aquest blindatge. Albert Botran ha defensat que la immersió és "una de les poques eines eficaces per poder resistir els privilegis del castellà en tota la resta d'àmbits".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat