El ple del Parlament d’aquest dimecres ha estat marcat pel xoc entre Junts i el Govern per l’impacte del procés de regularització d’immigrants, amb el focus posat en la pressió sobre els ajuntaments, el paper del català i el model de gestió de les competències. El diputat de Junts, Josep Rius, ha centrat la seva intervenció en el “col·lapse” dels serveis municipals arran d’un procés que, segons ha denunciat, s’ha fet “de pressa i corrents i amb improvisació”. Rius ha assegurat que ajuntaments i entitats del tercer sector estan “al límit” i ha alertat de situacions “indignes”, amb llargues cues i serveis socials desbordats.
“Qui ho pateixen són els ajuntaments de tots els colors polítics”, ha remarcat, insistint que la manca de planificació i coordinació amb el món local està tenint conseqüències directes sobre l’atenció ciutadana. En aquest sentit, ha criticat que el Govern no hagi plantat cara a l’executiu espanyol i hagi avalat una regularització massiva sense garanties. Més enllà de la gestió immediata, Rius ha aprofitat el debat per tornar a situar dues reivindicacions estratègiques de Junts: el traspàs de les competències en immigració a la Generalitat i l’oficialitat del català a la Unió Europea. Segons el diputat, “mentre decideixin altres per nosaltres continuaran passant coses com aquestes”, vinculant la situació actual amb la manca de sobirania en àmbits clau.
Dalmau situa les cues dins la normalitat
Per la seva banda, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha admès la “tensió” del procés, però ho ha emmarcat dins la "normalitat" i ha defensat que el Govern ha treballat des del primer moment amb els ajuntaments per acompanyar-los. En resposta a les crítiques, ha fet valdre les mesures de suport al món local, com la formació de més de 1.200 tècnics municipals i les línies de finançament específiques. Dalmau ha situat com a principal resposta l’anunci de 50.000 noves places per aprendre català, amb una inversió de 18 milions d’euros, orientades a facilitar la integració de les persones regularitzades. El conseller ha defensat que el català és la “columna vertebral” del país i ha apel·lat a reforçar-lo des de les polítiques d’acollida.
En la mateixa línia, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha detallat que aquest paquet forma part d’una reforma més àmplia del sistema d’integració lingüística, amb l’objectiu de garantir l’accés universal al català. El pla preveu arribar a les 150.000 places el curs 2026-2027, amb especial atenció als nivells inicials i amb mesures que inclouen tant formació formal com aprenentatge en l’àmbit laboral i social.