En la darrera enquesta d’El Nacional, el bloc independentista mantindria una forquilla d’escons d’entre 69 i 72 diputats. S’assumeix que si ERC, Junts per Catalunya i la CUP sumen, governaran plegats. L’enquesta també apunta el que sembla ser una tendència, i les tendències són el que s’ha de prendre seriosament en les enquestes: Ciutadans avança fins a la segona posició i amenaça d’ocupar la primera. La confortable posició d’ERC es veu també assetjada per Junts per Catalunya. La raó, a simple vista, és que Carles Puigdemont es percep més presidenciable que Oriol Junqueras.

Pot haver-hi un altre factor. A hores d’ara, Puigdemont sembla portador, no ja d’una suposada legitimitat com a president en l’exili (això va a gustos), sinó d’una determinació superior a la d’ERC a l’hora de desobeir i portar el somni independentista a la fi. És paradoxal: l’antiga Convergència no destacava ni per posseir ànima ni gestualitat desobedient. Com a mínim, la gestualitat de JuntsXCat és més intensa que la manifestada per la formació republicana, que sembla atordida pel moment històric en què ens trobem.

Catalunya en Comú-Podem obtindria pitjors resultats que Catalunya Sí Que es Pot, esclafats per la polarització del debat sobre la independència, que són incapaços de capgirar

I això, de reüll, ho veu Xavier Domènech. Si les enquestes encerten, Catalunya en Comú-Podem obtindria pitjors resultats que Catalunya Sí Que es Pot, que ja es van valorar com un fracàs. Esclafats per la polarització del debat sobre la independència, són incapaços de capgirar el marc discursiu establert. L’intent de reorientació del debat es presenta, simplificant, sota la fórmula “no pensis en la independència, pensa en els problemes reals”. I com apunta el prestigiós lingüista George Lakoff a No pensis en un elefant, no hi ha pitjor manera de desfer-se d’un significant dominant sinó fent veure que no existeix. Havent renunciat a la lluita per a definir el tauler de joc, però, els comuns tenen un as ben guardat a la màniga. Domènech es passeja pels mítings amb una clau (suposem que la clau de casa seva, tant se val): la que simbolitza, òbviament, la seva possible posició de “candidat Borgen”.

Un altre escenari

És un escenari que es cou a foc lent de fa temps, forjat simultàniament a Madrid i a Barcelona. A finals d’agost transcendia que Oriol Junqueras, Marta Rovira i Oriol Soler es reuniren amb Pablo Iglesias i Xavier Domènech a casa de Jaume Roures, el president de Mediapro. En aquell moment, les enquestes vaticinaven la victòria clara d’ERC. Al novembre, un mes abans de les eleccions, la militància de Barcelona en Comú decidia per majoria pírrica trencar el pacte amb el PSC a l’Ajuntament de la capital. La idea, altra vegada, era sumar amb ERC i treballar en un espai constituent republicà i d’esquerres. Fa pocs dies, en el primer míting de Raül Romeva com a candidat en llibertat, Tardà tornava a picar l’ullet als comuns i els hi demanava de sumar amb forces no independentistes d’esquerres. Amb el que no comptaven els comuns era que a menys de tres setmanes de les eleccions estaríem parlant d’una situació d’empat entre ERC, Ciutadans i Junts per Catalunya.

L’escenari passava per a una Esquerra Republicana forta governant en minoria, obrint un espai de geometria variable amb la participació ocasional del PSC i de la CUP, on els comuns tindrien la possibilitat de lluitar discursivament contra el processisme mitjançant el sobiranisme, alhora que dirigirien el rumb de l’agenda legislativa de l’executiu. Però enquesta rere enquesta, sembla que el pla de contingència d’ERC (assumint que una repetició de l’actual govern cessat és el pla A) és cada vegada menys probable. En canvi, pren cos la sensació que si Xavier Domènech, amb la clau de la Generalitat entre mans, hagués de decidir entre alimentar el procés independentista o el procés de recentralització de les institucions catalanes, potser preferiria que la clau no tingués cap valor simbòlic i obrís, només, la porta de casa seva.

Guillem Pujol és politòleg i doctorand en Filosofia a la UAB. Editor de Finestra d'Oportunitat i col·laborador de BCNMÉS