Vox arrenca el curs polític amb un nou front judicial. La formació d’extrema dreta ha presentat una querella al Tribunal Suprem per la gestió dels incendis forestals que aquest estiu han cremat més de 300.000 hectàrees al conjunt de l’Estat. El document denuncia la “inexistència de previsió i la no-adopció de mesures imprescindibles per a la bona gestió dels boscos i muntanyes”, la “falta de preparació per a situacions extremes” tant per part de les comunitats autònomes com del govern espanyol, les “imprevisions en la coordinació” i la “inexistència de voluntat” de la Moncloa “d’assumir les competències i responsabilitats que li són assignades per la llei”. Vox posa a la diana el president espanyol, tres ministres i cinc presidents autonòmics (quatre del PP i un del PSOE). Qui són els principals querellats?

  • Pedro Sánchez, president del govern espanyol
  • Sara Aagesen, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
  • Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior
  • Margarita Robles, ministra de Defensa
  • Virginia Barcones, directora general de Protecció Civil i Emergències
  • Alfonso Fernández Mañueco, president de Castella i Lleó (PP)
  • Juan Manuel Moreno Bonilla, president d’Andalusia (PP)
  • María Guardiola, presidenta d’Extremadura (PP)
  • Alfonso Rueda, president de Galícia (PP)
  • Adrián Barbón, president d’Astúries (PSOE)

La querella s’ha presentat pels delictes d’homicidi imprudent per imprudència greu, contra els drets dels treballadors per “infracció molt greu del deure de cura”, de prevaricació en la modalitat de comissió per omissió i d’incendi forestal. El document, de 86 pàgines, al·lega que la situació s’hagués pogut “evitar o mitigar en gran manera” si els responsables polítics amb “competències en medi ambient i en prevenció d’incendis” haguessin actuat “executant totes les mesures que podien preveure i evitar aquests focs”.

El partit de Santiago Abascal titlla la resposta del govern espanyol i dels executius autonòmics de “gestió criminal” i fa gala de l’argumentació habitual de l’extrema dreta: “L’embolic de textos normatius i de confluència de coordinacions en la gestió d’aquests riscos d’emergència han evidenciat no només la impossibilitat real i efectiva de complir la finalitat per a la qual van ser dictats, sinó que una utilització recaragolada i d’interès polític i partidista han empitjorat una situació d’emergència portant-la a una situació catastròfica com la que ens ha deixat”.

 

Vox culpa dels incendis el “fanatisme climàtic” i el “caos de l’estat autonòmic fracassat”

Aquest matí, en roda de premsa, el portaveu de Vox, José Antonio Fúster, ha anunciat que la querella aniria “contra tot aquell que hagi tingut culpa en el que ha passat aquest estiu”. “Anem contra tots, caigui qui caigui”, ha afegit. “No podem consentir que, de nou, el fanatisme climàtic i el caos de l’estat autonòmic fracassat deixin desemparats als espanyols davant d’un nou desastre nacional”, ha reblat.

Carpetada a les querelles i denúncies per la DANA

No és la primera vegada que Vox (i altres entitats ultres) recorre als tribunals després d’una tragèdia. Fa gairebé un any, arran de la DANA que va causar 228 morts al País Valencià, es van presentar múltiples querelles i denúncies contra responsables del govern espanyol i de la Generalitat Valenciana. De fet, el PP ho va aprofitar per estendre l’ombra de dubte sobre Teresa Ribera, que era vicepresidenta tercera, i va votar en contra de la nova Comissió Europea per la seva presència en la candidatura. Els populars van agitar durant dies i setmanes les acusacions judicials contra ella, però el van deixar en mans de tercers (com Vox). I fa un mes, el Tribunal Suprem va tombar totes les querelles i denúncies que s’havien presentat adduint que els fets imputats “no són constitutius de delicte”. Les havien impulsat, entre altres, actors habituals en les causes judicials del setge a Pedro Sánchez: Vox, Iustitia Europa, Manos Limpias, Abogados Cristianos o Hazte Oír.

“No tota conducta política o socialment discutible o reprovable té encaix en un precepte penal”, van contestar els cinc magistrats del Suprem que van arxivar totes les querelles i denúncies. “La presa de decisions discrecionals d’un president del govern espanyol no pot convertir-se en font de responsabilitat penal perquè es consideri que l’opció escollida no era la més adequada o la més eficaç per a l’obtenció dels objectius”, esgrimien. El Suprem va al·legar que la qualificació juridicopenal d’un fet “no pot fer-se dependre [...] del legítim desacord amb decisions de govern que poden considerar-se desencertades” i va voler puntualitzar que un arxivament “no santifica actuacions errònies i de greus conseqüències socials, encara que no tinguin rellevància penal”.

“Contemplar els tipus penals com a contorns flexibles i adaptables conjunturalment per donar resposta a un sentir col·lectiu, sigui minoritari o sigui majoritari, suposa trair les bases que defineixen el dret penal propi d’un sistema democràtic”, van argüir. “Però en cap cas, no pot desembocar en atribucions objectives de responsabilitat pel mer fet de la posició o càrrec que una persona concreta ostenti en l’organització, per molt alt que aquest sigui”, van postil·lar.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!