Vocals del sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) manifestaran en la Comissió Permanent d'aquest òrgan que se celebra aquest dijous la seva indignació pel que consideren una exclusió del rei Felip VI de l'acte de lliurament de despatxos als nous jutges a Barcelona i demanaran explicacions per l'ocorregut. Alguns apunten l'Executiu de Pedro Sánchez com a responsable d'aquesta decisió.

La notícia ha causat indignació també en un ampli sector de la carrera i de forma especial a l'Escola Judicial, ja que la presència de Felip VI en l'acte de divendres vinent fins i tot constava a les targetes d'invitació que havien arribat durant les últimes setmanes. Entre els qualificatius utilitzats per comentar l'ocorregut destaquen els d'"escandalós" i "lamentable".

La majoria dels consultats també lamenten la falta d'explicacions convincents sobre això i no sembla satisfer-los l'excusa d'un problema de seguretat, ja que aquesta mateixa seguretat és necessària per a la resta d'autoritats que sí que han confirmat la seva assistència, com són el mateix president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lemes; la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, així com la d'un grup de vuit o nou vocals que tenen previst desplaçar-se a Barcelona per a l'esdeveniment.

Autorització del govern espanyol

La majoria de vocals consultats prefereixen no sortir a la palestra per manifestar públicament la seva indignació, encara que la mostren en privat. Una excepció és la de José María Macías, designat a proposta del PP, que en una entrevista concedida a la Cadena Ser ha assegurat que, després de la confirmació inicial, es va rebre una segona comunicació per part de Casa Reial en la qual s'indicava que sa majestat no podia participar en l'acte.

Altres jutges i fiscals consultats van més enllà i plantegen fins i tot que l'acte de divendres ha de ser suspès per ser celebrat amb el Rei a Barcelona, igual com va passar l'any passat, on l'excusa canviar la seu habitual de l'acte van ser els 40 anys de celebració de la Constitució.

Consideren l'ocorregut un "afront per a la meitat dels catalans que no aspiren a independitzar-se", segons assegura un altre magistrat, i que "no aconsegueixen deixar-se anar mai de què l'Estat es vaig liquar a Catalunya fins a desguassar la seva presència per complet, deixant els nacionalistes com a única referència de poder allà".

També dubten què uns possibles aldarulls per la possible coincidència de l'acte amb la sentència del Tribunal Suprem que podria inhabilitar el president Quim Torra justifiquin l'absència del Rei en l'acte.

Altres magistrats consultats, tanmateix, assenyalen a Europa Press que potser l'assistència del Rei a l'acte de divendres no sigui en aquest moment el més "convenient" tenint en compte l'ocorregut fa dos anys, amb motiu de l'últim lliurament de despatxos a Barcelona, quan es van produir aldarulls entorn de l'Auditori on se celebrava un acte la qual cosa ha de tenir caràcter solemne.

Aquest sector al·ludeix a la "falta de presència" que aquest any té l'acte, que se celebra a la mateixa Escola Judicial, ubicada en una muntanya als afores de Barcelona, i que no anava a comptar amb la presència institucional de cap autoritat de la Generalitat ni de l'ajuntament de la ciutat. Desvinculen en tot cas l'ocorregut amb una possible "cessió" a l'independentisme com apunten des de l'oposició el Govern de Pedro Sánchez.