Junts per Catalunya i el PDeCAT s'han vist avui les cares als jutjats. La demanda del PDeCAT per l'ús del nom i del partit que lidera Carles Puigdemont i que va registrar la formació que presideix David Bonvehí ha tingut avui el primer assalt judicial amb la vista preliminar que s'ha fet a la Ciutat de la Justícia.
Els advocats de Junts per Catalunya han acusat el Partit Demòcrata de voler vulnerar el dret a la participació política. Amb la demanda, "Junts queda totalment bloquejat", ha dit l'advocat referint-se directament a les eleccions que s'han de celebrar properament. "Junts per Catalunya té la intenció de presentar-se a les properes eleccions", ha dit el lletrat remarcant que la formació liderada per Carles Puigdemont té 4.000 afiliats.
El PDeCAT "persegueix sense embuts la paralització d'un partit polític que ocupa el mateix espai electoral", han emfatitzat els advocats. En la vista preliminar, que el jutjat de primera instància 3 de Barcelona ha de resoldre, s'han presentat les mesures cautelars que ha demanat el Partit Demòcrata, en les quals reclama la suspensió dels acords que es van concretar en una de les assemblees de JxCat que provocaria la nul·litat del partit, i, de retruc, poder fer servir el nom en uns nous comicis.
Per aturar el bloqueig, JxCat al·lega un defecte processal de forma a l'hora de presentar la demanda, la manca de legitimació del demandant i la vulneració de l'aparença del bon dret. "Demanen que se suspengui la vida d'un partit polític a canvi de 1.000€", ha dit la defensa. L'advocat Agustí Cases ha insistit que "aquí grinyola alguna cosa: un partit polític posant-se en la vida d'un altre partit polític".
Els advocats de JxCat han demanat a la jutgessa que "protegeixi el dret fonamental de participació" i han reclamat la presentació d'un recurs de reposició que la jutgessa ha denegat.
El PDeCAT es blinda
L'advocada del PDeCAT, Eulàlia Bartomé, ha rebatut tots els arguments.
Sobre els defectes de forma, ha explicat que és el consell executiu qui ha de presentar la demanda i no el consell nacional, com reclama JxCat, que és, segons els estatuts, qui en té les competències.
La lletrada també ha acusat Junts per Catalunya de voler apoderar-se del capital polític del PDeCAT. En aquest sentit ha aportat com a prova un vídeo amb declaracions on representants de JxCat parlen dels diferents càrrecs electes que hi ha al territori com a seus, quan, segons l'advocada, s'havien presentat a les eleccions sota unes altres sigles.
La jutgessa, però, ha desestimat el vídeo com a prova.
La declaració de Carles Valls
Qui va ser el primer president de JxCat, Carles Valls, ha declarat avui en aquesta vista preliminar on estan en joc els drets electorals de la formació liderada per Carles Puigdemont.
La clau està en una assemblea del 27 de juny d'aquest any. La reunió suposa l'assemblea fundacional on s'escull una executiva. El PDeCAT assegura que no es va arribar a celebrar mai. JxCat diu que sí.
Carles Valls ha declarat i ha explicat que no va assistir a l'assemblea, que li va trucar Joaquim Jubert —advocat i membre de la direcció de La Crida— i el va proposar com a president de Junts per Catalunya, va acceptar i va signar l'acta de la reunió. A preguntes de l'advocada del PDeCAT, Valls ha admès que mai va assistir a cap assemblea: "L'hi diu per telèfon i vostè diu val?" "Sí, sí".
La idea era reactivar el partit, fer militants i es modifiquen els estatuts perquè les reunions puguin ser telemàtiques. Valls admet que tot el que decidia era proposta de Jubert i ha acabat la seva declaració dient que és un home honest.
Els advocats de JxCat volen demostrar que tot es va fer de manera legal, mentre que el PDeCAT defensa que la formació estava registrada pel Partit Demòcrata i s'havia presentat en coalició amb el PDeCAT i Convergència i que el 27 de juny, un dia abans que acabés el termini per a la renovació de l'executiva, membres de JxCat van renovar la direcció executiva nacional sense fer cap assemblea ni seguir el que està estipulat als estatuts.
La declaració de Montserrat Morente
També ha declarat la que va ser secretària de l'executiva Montserrat Morente, que admet que va ser una assemblea telefònica i que es van posar d'acord per "Whastapp". També explica que en l'acta no es reflecteix la renúncia dels anteriors càrrecs.
Morente ha explicat que la voluntat era que JxCat "fos un partit real, no només un registre del ministeri". L'exsecretària ha reivindicat el capital humà de JxCat com a capital polític de la formació i ha recordat que el PDeCAT mai es va presentar a cap convocatòria electoral.
L'exsecretària recorda una videotrucada, però no ha pogut concretar la data ni les decisions que s'hi van prendre.
"Soc passiu durant dos anys"
Pol Xart, que va ser secretari de l'executiva, ha declarat com a testimoni explicant que no va renunciar mai al càrrec, que no va participar mai en cap assemblea i que va estar "passiu durant dos anys al partit".
Anna Maria Soriano, que també formava part de la primera executiva com a tresorera, també ha corroborat que ningú li va notificar mai el seu cessament ni renúncia. Soriano ha explicat que mai va participar en la vida activa del partit ni de cap de les decisions que es van prendre.