Les converses que gravava l'excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, esquitxen periodistes i polítics, i ho fa sense cap mena de distinció entre socialistes i populars. El darrer que protagonitza tot un capítol és qui va ser ministre de Defensa, José Bono, del 2004 al 2006 sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Segons uns nous àudios que avui publica el digital Voz Pópuli, Villarejo explica com l'exministre va aturar de cop les investigacions sobre l'accident d'avió Iak-42 a canvi d'aturar una altra investigació paral·lela, l'adquisició de dos impressionants àtics a Estepona que Bono tenia i que formaven part de l'operació Astapa oberta a Màlaga per un cas de presumpta corrupció del PSOE.

"A prendre pel cul"

"I agafa i pam! Aquesta investigació de l'àtic a prendre pel cul", se sent dir a Villarejo en una conversa telefònica amb Carlos Ripollés, qui presidia aleshores l'Associació de Víctimes del Iak-42. El seu germà, José Manuel Ripollés, era comandant de l'Exèrcit de Terra espanyol i una de les víctimes mortals de la tragèdia aèria de Trebisonda (Turquia), quan va estavellar-se el maig del 2003 l'avió en què viatjaven tropes espanyoles de tornada de l'Afganistan. Van morir 75 persones, però l'Associació va acabar tirant la tovallola en la reclamació de les seves investigacions quan, posteriorment i amb el govern de Mariano Rajoy, l'aleshores ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va rebre els familiars a La Moncloa, els va demanar perdó i va concloure que de tota la informació que van poder recopilar, no hi havia cap sospita de cap diligència. Malgrat tot, l'ombra continua sent llarga actualment. Els mateixos militars havien denunciat prèviament la manca de recursos i fiabilitat dels avions i la identificació dels cadàvers va ser una successió d'errors, tancaments i reobertures judicials.

Trillo-Bono-Marlaska

Bono no era el ministre de Defensa quan van succeir els fets, el 2003 estava al capdavant el popular Federico Trillo, a qui un jutjat de Madrid ja va obrir una investigació per falsedat en document públic, tràfic d'influències i prevaricació per la tragèdia més gran de la història de les forces armades espanyoles que va tenir lloc aquell mateix any, un 26 de maig. Tot i que, casualitats de la vida, va ser un actual ministre socialista de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, qui va arxivar posteriorment la causa i va tancar el recorregut que hagués tingut el cas.

Així doncs, el motiu pel qual plana el dubte ara sobre Bono és per com va encarar des del seu ministeri la reacció de responsabilitat posterior als tràgics fets. Escoltant Villarejo, ho té clar: "Llavors apareix Bono, que li ha regalat dos àtics que t'hi cagues a un constructor que es diu San Martín i tal. I el paio agafa i diu: 'Escolta, que trec allò del Iak'. I així desapareix la investigació de l'àtic. I Bono amenaçant amb papers... Fa poc em va dir: 'Tinc papers'. Doncs treu-los. I al final va dir: 'No en tinc, era un targetó que van enviar'." A l'àudio, que forma part del conjunt de material que l'analista Alvise Pérez va entregar voluntàriament la setmana passada als jutjats de Plaça de Castella, Villarejo està convençut que el govern espanyol va amagar deliberadament proves del tràgic accident. 

Recordant el Iak-42

La vigília de l'accident, el 25 de maig de 2003, s'havien celebrat a Espanya eleccions municipals i autonòmiques, prèviament a les generals del 2004. El govern del PP, immers en una crisi amb grans mobilitzacions contra la guerra d'Iraq, es temia un càstig dur a les urnes. Però els resultats van ser millors del que s'esperava. I quan es coneix l'accident, ja de matinada, la primera reacció del llavors ministre de Defensa, Federico Trillo, és intentar passar pàgina com més aviat millor. Així doncs, 48 hores després del sinistre, se celebra un funeral d'Estat a la base de Torrejón de Ardoz (Madrid) on acudeixen els Reis i es retransmet en directe per TVE.  Al mateix funeral ja es produeixen les primeres tensions entre el Govern i les famílies i s'iniciava un llarg camí de lluita per saber la veritat que ha quedat en paper mullat.