En llibertat, i amb ganes de xerrar molt, l’excomissari José Manuel Villarejo ha comparegut avui al Congrés dels Diputats. Ho ha fet en condició de testimoni la comissió d’investigació de l’Operació Kitchen. I hi ha implicat, de ple, a l’expresident Mariano Rajoy. L’exfuncionari policial ha explicat que s’intercanviava missatges de mòbil directament, sense intermediaris, amb l’exdirigent conservador, que “tenia interès en qüestions d’estat”. De la mateixa manera, ha impugnat la major: “Dubto que Rajoy desconegués” l’operatiu parapolicial per a robar documentació comprometedora a l’extresorer del PP Luis Bárcenas.

Havia sol·licitat declarar a porta tancada, però la comissió no ho ha acceptat i ho ha fet en públic. Això no ha estat obstacle per a respondre la majoria de preguntes dels portaveus. Primer ha explicat que una sèrie de persones, com la llavors secretària general del PP María Dolores de Cospedal o el secretari d’Estat de Seguretat, li transmetien periòdicament les “inquietuds del president del govern”. Però tot seguit ha revelat haver tingut “contacte directe amb el senyor Rajoy sobre aquesta operació”. I ha detallat que era Cospedal qui li deia que “el president vol que li donis la teva versió”.

No eren converses molt prolífiques, segons el relat de l’excomissari de la policia. Eren “tot monosíl·labs” per a “ratificar la informació que li havia arribat” a través de terceres persones. Villarejo ha ironitzat que “deu ser que no es refiaven els uns dels altres”. Entre els suposats interrogants de Rajoy, si "van bé les coses" o si "és cert que Bárcenas pot tenir els documents en un xalet a Baqueira".

Això ho ha explicat en resposta a Macarena Olona, portaveu de l'extrema dreta. Després, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, hi ha insistit. I Villarejo li ha respost: "Entenc que el senyor president estava preocupat també per qüestions de la seguretat de l'Estat, perquè Bárcenas deia tenir información que afectava institucions de l'Estat. Prova d'això és que el CNI va participar a la Kitchen".

No ha estat fins al final de la compareixença que s'ha preguntat pels missatges de Rajoy. Qui li ha demanat proves és el diputat d'EH Bildu, Jon Iñarritu. Però Villarejo s'ha excusat que es troba entre la documentació que li haurien segrestat. Ha instat els mateixos parlamentaris a reclamar aquests documents.

Operació Catalunya

També s'ha parlat d'Operació Catalunya. El portaveu de Junts, Josep Pagès, tret el tema, que l’excomissari ha detallat: “Era important determinar l’origen de l’estructura que pretenia independitzar-se o separar-se d’Espanya. Era un atac a la unitat nacional”. I ha lamentat que se’l titllés de patriota: “És un país curiós on ser partriota és un insult”. També ha assegurat que no va rebre cap retribució per la seva feina en l'operació Catalunya.

Per la seva part, Rufián li ha preguntat si era cert que "no va poder seguir investigant suposats comptes a l'estranger vinculats a l'operació Catalunya perquè podia topar amb informació sobre el rei emèrit". La resposta de Villarejo, com totes les que tenien a veure amb la monarquia: "No puc respondre la pregunta".

Probablement la topada més forta s'ha produït amb Mireia Vehí, diputada de la CUP, que li ha preguntat si la unitat d'Espanya estava per sobre del seu país (Catalunya). I l'excomissari li ha etzibat: "El seu país és un comtat. Que és un país és una entelèquia". Això sí, ha expressat "profund carinyo" pel poble català.

Villarejo també ha deixat anar frases polèmiques, com que "les clavegueres depuren, no generen immundícia". En aquest sentit, ha subratllat que, des de la dictadura, a Espanya "existeixen estructures opaques", com "existeixen en tots els països per a resoldre problemes".

"Operatiu parapolicial"

Segons el magistrat instructor de l'Audiència Nacional, els “òrgans superiors i directius de l’Administració General de l’Estat” van crear un “operatiu parapolicial” que va actuar, al marge de la llei, “almenys entre els anys 2013 i 2015”. El seu objectiu, aconseguir “material documental comprometedor d’alts dirigents” de Luis Bárcenas, extresorer del PP, i així neutralitzar les amenaces polítiques al govern de Mariano Rajoy. Se li van realitzar fins a 55 seguiments sense ordre judicial, segons les informacions publicades del sumari del cas. El principal objectiu va ser el seu xofer, Sergio Ríos, que hauria cobrat 53.000 euros per robar-li documentació, entre la qual hi havia àudios comprometedors.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat