El govern espanyol evita reconèixer si la conferència de presidents autonòmics que se celebrarà el dia 17 de gener al Senat tindrà debilitat el seu esperit d'entesa i cooperació entre Estat i autonomies, a causa de l'absència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del lehendakari basc, Íñigo Urkullu. Ans al contrari, l'estratègia de Moncloa és lloar els presents i culpar els absents de desentendre's dels problemes dels ciutadans, com a conseqüència de la magnitud dels temes que allà s'hi debatran, entre ells, el nou model de finançament que preveu.

"S'hi tractaran temes enormement importants per a la ciutadania, com ara la protecció civil, el pacte social-econòmic per l'educació, la dependència... i tots ells han estat pactats i no imposats per l'Estat. Per això, algú pot pensar que no assistir és no interessar-se pels problemes de la gent", ha dit el portaveu del govern central, Íñigo Méndez de Vigo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Aquesta suposa la darrera crida al govern català i basc, després de les absències dels seus consellers de Presidència en les dues trobades prèvies, la darrera aquest dimecres. Ara bé, com explicava aquest diari, és possible que la reunió de presidents acabi esdevenint una taula de negociació per a pactes entre Partit Popular i PSOE.

La qüestió és que els dies passen i les posicions entre Madrid i Barcelona no troben el desllorigador al final del túnel. El president Mariano Rajoy ha accedit a trobar-se amb el president Puigdemont, però la bilateralitat en les relacions està descartada fa mesos. Tampoc convencen les visites de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per a "seduir" els catalans mitjançant l'estudi dels 45 dels 46 punts de la Generalitat, pels quals va demanar suport a la resta de ministres. Fonts del govern català indiquen que l'Estat encara no ha assumit que la "ruptura" del pacte constitucional va ser seva, quan l'Estatut va ser tombat el 2010 pel recurs al TC. 

En aquesta tessitura, la possibilitat que el govern central prengui el control dels Mossos d'Esquadra davant la convocatòria eventual del referèndum, resta com a mar de fons d'ençà que el Tribunal Constitucional va avalar el passat mes de novembre que l'Estat ho podia fer, en virtut de la Llei de Seguretat Nacional. Aquesta normativa preveu que a través d'un decret, les policies autonòmiques es posin al servei de l'executiu espanyol. Preguntat per El Nacional si aquesta prerrogativa seria usada, De Vigo ha respost que "no ens posem en futuribles, però el referèndum no té cabuda" a Espanya.

Trillo, "per petició pròpia"

En el curt termini, la Moncloa assumeix altres conflictes. La renúncia de l'ambaixador a Londres, Federico Trillo, aquest dijous, ha aixecat especulacions sobre si el gest té a veure amb l'accident tràgic del Iak-42. De Vigo ha insistit per activa i per passiva que "voluntàriament" i a "petició pròpia" l'ambaixador ha deixat el seu lloc de treball. Sobre això, el ministre portaveu ha recordat que hi havia un seguit de diplomàtics que havien de ser rellevats amb anterioritat, però no va ser possible per la interinitat de l'executiu. "No ens semblava bé", ha exposat el membre del govern.

Tanmateix, la forma com es va gestar la renúncia de Trillo podria tenir una clara vinculació amb el fet. Li quedaven un parell de setmanes per a ser rellevat i tornar al Consell d'Estat, d'on és funcionari públic per oposició. "Aquí no ens hi posem, entra dins la independència i autonomia de cadascú", ha indicat De Vigo. La qüestió és que la posició de la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, va canviar des que parlar amb les víctimes aquest dilluns, fent seu l'informe del Consell d'Estat, on es responsabilitza Defensa de mala gestió en l'accident. Així, les pressions internes podrien haver tingut protagonisme, ja que en un primer Moncloa va tancar-se a prendre mesures. Però segons el portaveu, Trillo hauria parlat amb el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, i més tard hauria adreçat la dimissió al govern, sense una presumpta mediació de Rajoy.

Davant l'interrogant sobre qui serà el proper diplomàtic a Londres encara no hi ha res clar. El Consell de Ministres ha admès la renúncia aquest divendres i encara està obert el plàcet a aquests efectes.

L'oposició, al TC

En el marc del "diàleg", el legislatiu també serà enviat al TC per l'executiu. De Vigo ha exposat que el calendari de paralització de la LOMCE, així com una proposta de llei per equiparar les condicions dels treballadors propis a la dels subcontractats, seran enviats a l'Alt Tribunal amb l'objectiu que no hagin de ser preses en consideració per la Moncloa. Això passa després que en les darreres setmanes el govern de Rajoy hagués maniobrat perquè la Mesa del Congrés els retirés –sense èxit–, en virtut de la capacitat de veto que té el govern central en casos de modificació del pressupost.