El 6 de desembre del 1978, tres anys després de la mort de Franco, Espanya va aprovar la seva Constitució, base del sistema polític i de l'ordenament jurídic, fonamentada en un règim monàrquic i en la "unitat indissoluble de la nació espanyola". Aquesta data, festa oficial al conjunt de l'Estat, no provoca un especial entusiasme entre el sobiranisme, més aviat al contrari, i de fet els seus representants s'han vantat sovint de considerar aquest dia com una jornada laborable més. Aquest any, però, el Parlament de Catalunya ha decidit commemorar el 6 de desembre, però no el del 78, sinó el de 1932, el dia en què es va celebrar la primera sessió de la cambra catalana, sorgida de les eleccions celebrades el 20 de novembre d'aquell mateix any, tres mesos després de l'aprovació de l'Estatut de Núria.

Amb motiu d'aquella fita, el Parlament ja va celebrar dimarts passat un acte en què es va homenatjar els 83 diputats de la primera legislatura. A partir d'aquest dissabte, a més, s'ha convocat unes jornades de portes obertes amb visites guiades pels espais més emblemàtics del palau del Parc de la Ciutadella. Durant la visita, per a la qual cal reservar plaça a la web del Parlament, s'hi podran contemplar vídeos, fotografies i documents històrics que evoquen aquell episodi.

"Un poble que no volgué rei" 

A més, a l'Auditori del Parlament -que a partir d'aquesta commemoració s'ha passat a anomenar Lluís Companys- s'hi projecta un vídeo que recrea aquella primera jornada, que es va posar en marxa poc abans de les 4 de la tarda, després de 216 anys en què les Corts catalanes no es reunien. Es tracta d'un reportatge en què es recullen imatges originals de l'època, l'expectació de milers de ciutadans a les portes del Parlament i els diferents discursos que s'hi van escoltar. Es poden contemplar les imatges de la primera intervenció del president de la Generalitat, Francesc Macià, instant els diputats a recollir els anhels i a realitzar les esperances dels catalans, que descriu com "un poble alçat". "Sou la lliure voluntat de la pàtria. Sou, honorables diputats, tot Catalunya en peu. Penseu que reprenem la història d’un poble justicier que no es vincla, d’un poble que no volgué rei, sinó prínceps, que eren el primer entre iguals, elegits per ciutadans que, de dret, eren lliures", va assegurar Macià.

No es conserven imatges del discurs del qui en aquella arrencada de legislatura va ser elegit president del Parlament, Lluís Companys, per la qual cosa s'han hagut de reconstruir les seves paraules a través dels documents de l'època i amb la recreació feta per la veu de l'actor Carles Martínez. "Saludem la República, que és un règim de llibertat, de democràcia i de dret", va exclamar Companys, que va advertir que es vivien hores d'una gran responsabilitat, que estava disposat a entomar sense por.

Una setmana després de la constitució del Parlament, el ple es va tornar a reunir per ratificar els membres de la Mesa presidida per Companys, amb Joan Casanovas i Maristany i Antoni Martínez i Domingo de vicepresidents. Companys va subratllar que el Parlament ressorgia gràcies a la República "després d’un col·lapse de prop de dos segles sota l’imperialisme dels Àustries i dels Borbons". "Hem de palesar que els únics lligams forts i indestructibles són els lligams que es basen en l'amor i en el lliure consentiment", assegura el president, que en el seu discurs expressava un sentiment "d'amor cap a la República, democràtica i reparadora" i la responsabilitat enorme de l'obra constructiva que emprenien, per a Catalunya i per a tota Espanya, així com la necessitat de demostrar els "fruits venturosos de la llibertat i de l'autonomia".

Companys assegura davant dels diputats que emprenen l'empresa amb optimisme i seguretat en les seves forces, gràcies a la "veu inesgotable de reserves d'energia i de riquesa espiritual" que té Catalunya. L'endemà d'aquella sessió, Macià va ser elegit president de la Generalitat, càrrec que des del 1931 ocupava de forma provisional. El que no sabien aleshores els protagonistes d'aquella jornada és que aquella que acabaven de posar en marxa seria l'única legislatura que celebraria la Catalunya de la Segona República. La Guerra Civil i la dictadura franquista van trencar abruptament aquell procés històric. Amb tot, els 83 diputats van mantenir viva la institució durant la Guerra Civil, l'exili i la dictadura franquista.

Aquest 6 de desembre, mentre Espanya celebra la seva Constitució, el Parlament ha optat per homenatjar aquell dia, que també en el seu moment va ser declarada festa oficial.