Els vídeos de les declaracions dels consellers del Govern davant la magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela el 2 de novembre, poques hores abans que tots ingressessin a la presó -Junqueras i Forn ja no n'han sortit- mostren com tots els membres van dir diverses vegades que mai van promoure ni participar en cap acte violent o que pretengués impedir l'acció policial o judicial.
En els vídeos dels interrogatoris a l'Audiència Nacional, als quals l'ACN ha tingut accés, es pot comprovar com, apel·lant als seus antecedents personals i polítics, van voler argumentar que no creuen en la violència com a solució política, sinó que sempre han apostat pel diàleg i la democràcia.
El vicepresident Oriol Junqueras va negar haver gastat cap diner públic en el referèndum de l'1-O, mentre l'exconseller de Cultura, Santi Vila, va destacar les seves negociacions amb polítics de Madrid per trobar una solució dialogada que "evités el col·lapse".
En els vídeos, gravats amb la càmera de la sala d'interrogatoris, es pot veure la magistrada Lamela de perfil a la dreta de la imatge, els dos fiscals de cara a la càmera i a la part superior de la imatge, els advocats defensors a la part baixa i d'esquena, i els interrogats un per un, de perfil i a l'esquerra de la imatge, mirant la magistrada.
En les imatges es pot veure i sentir com Junqueras i els consellers van intentar defensar-se de les acusacions de rebel·lió, sedició, desobediència, prevaricació i malversació. La majoria només van respondre al seu respectiu advocat, algun va respondre a la resta de defenses i Vila, que va ser l'únic a qui van imposar presó amb fiança, va respondre a la fiscalia i a la magistrada Lamela. Els interrogatoris van durar uns cinc minuts cadascun, per respondre bàsicament que no havien tingut temps de preparar la defensa, que no havien participat ni promogut actes violents i que no s'havia gastat cap diner públic en el referèndum. Vila i l'exconseller de Justícia Carles Mundó van allargar-se una estona més.
"Qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc"
El vicepresident Junqueras va refermar que mai ha participat ni promogut actes violents, "per convenciment personal". "Soc creient i qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc", va dir. "Les meves conviccions m'allunyen i m'impedeixen qualsevol relació amb actes violents de cap forma", va dir. També va centrar bona part de les seves respostes en assegurar que hi ha una certificació de la intervenció de la Generalitat que assegura que totes les despeses del Govern s'havien gastat en allò pressupostat.
La consellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa també va apel·lar a la seva trajectòria, fins i tot religiosa, per assegurar que sempre ha apostat per la no-violència. "Soc mestra d'una escola cristiana concertada de Torroella de Montgrí; els meus principis són contraris a la violència i en les declaracions mai he parlat de violència sinó de pacifisme", va dir a Lamela.
Per la seva banda, el conseller d'Interior Joaquim Forn va afirmar que tant públicament com privadament sempre va ordenar als seus subordinats i als Mossos d'Esquadra, des que va ser nomenat el juliol anterior, que els mandats judicials "s'han de complir". "Tenim competències com a policia judicial i s'han de complir els mandats, fossin del tipus que fossin", va dir.
La declaració de Mundó va ser una mica més llarga que la dels seus companys, uns vuit minuts, però va anar en el mateix sentit. A més, va assegurar que com a conseller de Justícia no va veure compatible manifestar-se davant dels tribunals de justícia. De fet, va recordar que el TSJC havia descartat explícitament l'acusació per rebel·lió que havia fet Vox contra el Govern al mes de setembre. També va assegurar que la partida pressupostària de 6,2 milions d'euros bloquejada pel TC no es va dedicar al referèndum.
El conseller d'Afers Exteriors Raül Romeva va recordar que fa més de 25 anys que milita en l'objecció de consciència, el pacifisme i la lluita pels drets fonamentals sempre de forma pacífica i democràtica. "La violència no es pot considerar com a opció" i no es va parlar mai al Govern ni ho va fer cap membre del Govern individualment, va dir. Romeva també va negar haver instat a dificultar l'acció policial o judicial. "Sempre hem defensat el dret d'expressió, els drets fonamentals, per via pacífica i democràtica", i això va afirmar que era una posició unànime al Govern.
El conseller de la Presidència Jordi Turull va assegurar que en tota la seva vida no ha participat en cap acte violent ni l'ha promogut. Sempre ha apostat per la "no violència, la democràcia, les urnes, el civisme i el pacifisme", va dir a les preguntes del seu lletrat. També va explicar que havia estat nomenat conseller el juliol anterior. El conseller de Territori Josep Rull i la consellera de Governació Meritxell Borràs van fer una declaració molt semblant.
Santi Vila es desmarca
La declaració més llarga va ser la de Santi Vila, més de mitja hora, ja que va respondre a totes les parts, inclosos el fiscal i la magistrada. Va assegurar que mai ha participat ni promogut actes violents i que ell va negociar amb polítics de Madrid, que no va voler identificar, per intentar evitar "la situació de col·lapse".
Segons ell, el programa electoral de JxSí cap a la independència no contravenia la Constitució, perquè només volia promoure "iniciatives cíviques, mobilitzacions ciutadanes" per acabar forçant el govern espanyol a trobar una sortida dialogada. Així, el Govern, segons ell, no va fer cap actuació política ni administrativa a favor de la independència, i va assegurar que ni ell ni cap membre del Govern havien dedicat ni un euro públic al referèndum de l'1-O. Ni tan sols el decret de convocatòria del referèndum anava contra les resolucions del TC, va dir, ja que "tenia un component de mobilització ciutadana". "Pensava que era necessari canalitzar el sentiment ciutadà, pensava que al final aconseguiríem un consens polític que ho fes possible, com altres vegades", va afirmar, alhora que admetia, però, que potser havia estat "ingenu".
Vila va defensar que la independència és un projecte polític lícit, tot i que ell va mostrar-se en contra, tant públicament com privadament, a la manera d'arribar-hi. Per això, va reconèixer que els mesos anteriors havien estat "tensos" dins del Govern, i va assegurar que la Constitució encara era vigent a Catalunya, perquè la declaració d'independència del 27 d'octubre no havia tingut "cap conseqüència pràctica", i es podia arribar a un diàleg dins del marc constitucional. "Hem de fer autocrítica i proposar", va dir sobre el moment polític de cara al 21-D.
Aquesta declaració va fer que la fiscalia no demanés per a ell presó incondicional com per a la resta de companys de Govern, sinó presó amb fiança de 50.000 euros, que va pagar l'endemà.