L’alerta que es va enviar als mòbils per avisar a la població d’una de les catàstrofes naturals més grans dels últims anys, la Dana que va deixar 229 víctimes mortals el passat 29 d’octubre de 2024, es va planejar amb dues hores d’antelació al seu enviament final. Així es desprèn del vídeo que la jutgessa de Catarroja que investiga penalment les responsabilitats de l’episodi ha obligat que la Generalitat valenciana lliurés al jutjat després que la institució l’hagués ocultat de la instrucció. El govern valencià, liderat pel popular Carlos Mazón, no havia informat la jutgessa instructora de l’existència d’aquesta gravació de la televisió autonòmica À Punt i del departament d’Emergències de la Generalitat, i que mostra a l'aleshores consellera d’Interior, Salomé Pradas, donant instruccions sobre el missatge massiu d’alerta. En un dels fragments de la gravació, es pot escoltar al subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, afirmant: “D’acord amb el que decidim podem enviar un missatge a tots els mòbils d’aquesta zona”. “És una de les decisions que podem prendre”, agrega el funcionari passades les 17:10 hores d’aquell fatídic 29 d’octubre, una mica més de dues hores abans que el missatge del sistema ES-Alert arribés finalment als telèfons mòbils dels habitants de la zona afectada.
Els vídeos en mans de la Conselleria d’Emergències que ha reclamat la jutgessa de la Dana, Nuria Ruiz Tobarra, també mostren imatges dels moments en els quals Carlos Mazón ja es trobava al Centre de Coordinació d’Emergències. En una gravació de les 20:30 hores, amb Mazón ja al Cecopi, es pot sentir a Salomé Pradas afirmant que “abans d’enviar el següent missatge el vull veure”, en relació amb el segon missatge ES-Alert que es va enviar en algunes comarques afectades aquell dia. En aquell moment, quan Mazón arriba al Cecopi, Pradas li reconeix que el fenomen "ha estat una meteorologia mai vista, una explosió". Sobre el primer fragment, en el qual cap a les 18 hores ja es parla del missatge, els funcionaris discuteixen la situació pel desbordament del riu Magro a Requena i Utiel, però no encara la situació del barranc de Poio, que en aquelles hores ja s’havia desbordat a les localitats valencianes de Xiva i Xest, segons afirma la Generalitat: "En cap de les imatges ni dels àudios, tant d'À Punt com els recollits per Emergències, s'escolta o s'observa que es tractés en cap moment la situació del barranc de Poio a la reunió del Cecopi", sinó que "tota l'atenció" girava entorn de la situació a la Plana d'Utiel i després sobre la presa de Forata.
En els moments en els quals es gravaven els diferents vídeos, la situació feia temps que era crítica a la zona de Requena i d'Utiel, on el riu Magre ja feia hores que s'havia desbordat. En aquest sentit, la Generalitat afirma que en els vídeos gravats a partir de les cinc de la tarda, en els quals es parla d'enviar un missatge als mòbils de la zona afectada, només s'està parlant de Requena i no de la zona del barranc de Poio. Però, en tot cas, ja feia temps que els rius anaven desbordats i que la situació era dolenta. En el comunicat, la Generalitat admet que "se certifica que el Cecopi tracta l'enviament del missatge massiu a la població a partir de les 19.00 hores, i sempre referit a Forata. Mai abans, i mai per a la zona del barranc de Poio", al mateix temps que "es pot comprovar" que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, no està en cap moment present en la reunió del Cecopi en la qual es decideix manar el primer ES-Alert.
“Indicis aclaparadors” de negligència en l’exconsellera Pradas
La jutgessa que instrueix la causa penal sobre la gestió de la dana ha rebutjat aquest divendres el sobreseïment lliure de la investigació a l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas en assenyalar, entre altres arguments, que hi ha "indicis aclaparadors d'una conducta negligent" per part de la imputada. En una interlocutòria feta públic pel Tribunal Superior de Justícia valencià, la jutgessa assenyala que la denegació de petició formulada per Pradas la setmana passada "es podria basar en el simple fet que no s'ha esgotat la instrucció", però considera "aplicable en aquest cas" el terme 'negligència grollera', "atenent -assenyala en el seu escrit- no sols al greu resultat mortal, sinó per la parsimònia en l'adopció de les mesures i el seu caràcter erroni". La instructora detalla a continuació de forma detallada aquests indicis i el seu reflex en les actuacions, així com la "posició de garant" que tenia l'exconsellera i les "successives omissions que es van produir: des de la convocatòria del Cecopi amb un evident retard" a l'"insuportable retard en les alertes a la població, així com la falta de control dels barrancs".