Aquesta setmana s'ha commemorat el tercer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre. Des de llavors tot ha transcorregut de manera vertiginosa.
Hem estat testimonis de com la justícia ha actuat de maneres diferents depenent de les persones que hagués de jutjar. Hem estat testimonis de com s'han posat bastons a la roda a les institucions catalanes de forma gairebé sistemàtica: l'exemple més clar ha estat la impossibilitat per a investir a Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull. Una vegada investit Quim Torra hem vist, també aquesta setmana, com se li ha inhabilitat utilitzant una aparença "legal", que segons els experts és nul·la de ple dret.
La Comissió Europea també ens ha donat algunes pautes aquesta setmana sobre la situació de l'Estat de Dret a Espanya: la separació de poders, la independència de la justícia (concretament de la Fiscalia General), l'obsolet que està el sistema, l'opacitat de la propietat d'alguns mitjans de comunicació són fonamentalment els punts sobre els quals es posa el focus europeu.
La pandèmia ha vingut a accelerar tot més encara, i pel compte que ens porta, bé podem aprendre de l'1 d'octubre en el que l'expressió i manifestació pacífica dels anhels d'una societat es refereix. Perquè tot apunta al fet que ens farà falta sortir al carrer en el futur.