La promesa del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que si és elegit president del govern espanyol, aprovarà una llei estatal per al concebut i no nascut, inspirada en la norma impulsada i aprovada per la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha aixecat crítiques de diferents col·lectius. Un d'aquests és el de víctimes de terrorisme. Robert Manrique, víctima de l’atemptat terrorista d’Hipercor i assessor de l'extinta Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), assegura que "fa 30 anys que reclamen el reconeixement de fetus perduts per dones embarassades en atemptats terroristes" a l'Estat espanyol i que els governs del "PP i del PSOE ho han rebutjat sempre". Manrique explica a ElNacional.cat que l'excusa que sempre els han posat és que el Codi Civil no reconeix els drets del nadó si no viu 24 hores de forma independent. Així li ho va dir el darrer ministre de l'Interior del PP, Jorge Fernández Díaz, assegura. El primer cop que ho va plantejar va ser quan era delegat a Catalunya de l'antiga Associació de Víctimes de Terrorisme (AVT) i llavors de ministre d'Interior estava el socialista José Luis Corcuera.
Manrique reclama que, si ara es dota de drets els fills no-nats, que sigui "retroactiu" i "amb totes les conseqüències". En els casos dels no-nascuts per motiu dels atemptats terroristes, pot haver-hi una desena que es pugui documentar i tres supòsits de dones afectades: el fetus mor amb la mare; la mare perd el fill per les lesions patides o la dona pateix un avortament en assabentar-se que el seu marit ha mort en un atemptat terrorista. En el cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils, aquest 17 d'agost farà nou anys, hi ha una víctima de 21 anys que va patir un avortament a causa de les ferides, segons recull el sumari del cas, no la sentència de l'Audiència Nacional . El govern espanyol hi ha contactat o l'ha indemnitzat?, es pregunta Manrique, que ha criticat obertament la "desídia" de l'administració estatal per trobar i preocupar-se per les víctimes, tal com va fer en la comissió del 17-A el Congrés dels Diputats, el març de l'any passat. Paral·lelament, el Govern va anunciar l'octubre passat que engegava un servei d'atenció a les víctimes de terrorisme, però vuit mesos després encara no està "operativa".
Individu a partir de 14 o 21 setmanes
En concret, la llei de la Comunitat de Madrid, que recentment ha entrat en vigor, fixa que es reconeixerà el concebut no nascut a partir de les 14 setmanes de gestació. Núñez Feijóo va aprovar aquesta mesura quan governava Galícia, però ho va acotar 21 setmanes de gestació. El líder popular no ha detallat quin termini es tindrà en compte en la nova llei estatal del concebut no nascut.
La norma madrilenya considera al concebut no nascut individu a efectes administratius i fiscals des del dia posterior a la setmana 14 de gestació, i això permet acreditar l'embaràs mitjançant informe mèdic per a accedir a ajudes públiques, ja que el fetus perdut es compta per a ser família nombrosa.
Crítiques dels sindicats
Per la seva part, els sindicats Comissions Obreres i UGT han reclamat al líder del PP que "rectifiqui i retiri" el seu pla d'estendre a tot l'Estat espanyol la llei del concebut no nascut, una mesura que qualifiquen de l' "agenda antiavortista" de la dreta i ultradreta que suposa un nou risc per als drets sexuals i reproductius de les dones. Tots dos sindicats, en un comunicat, han denunciat que mentre milers de famílies treballadores i amb rendes baixes continuen esperant més suport, "el PP prioritza ampliar l'accés al títol de família nombrosa abans fins i tot del naixement".