Més de tres anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, arrenca per fi el judici a l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares (Madrid). Els tres acusats s'enfronten a una petició de pena d'entre 8 i 41 anys per la seva vinculació amb la cèl·lula terrorista. En els atemptats del 17-A van morir 16 persones i 140 més van quedar ferides. Les víctimes, però, són més aviat pessimistes sobre el fet que la vista oral serveixi per esclarir “tota la veritat” sobre els fets, començant pels vincles de l’imam de Ripoll amb el CNI. “Hem d’esgotar totes les possibilitats”, admet l’advocat Jaume Alonso Cuevillas, que representa els pares del Xavi, el nen mort a la Rambla. Se li nota un cert punt de resignació.

Durant la instrucció ja s'ha refusat investigar les vinculacions de l'imam de Ripoll i la seva relació amb el CNI, tot i les peticions reiterades dels familiars. El principal obstacle que posa l’Audiència Nacional: que només es jutja els tres col·laboradors vius, cap d’ells autor material dels fets. Per això s’ha rebutjat jutjar-los pel delicte d’assassinat. Al banc dels acusats s'asseuran els únics tres terroristes que no van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra: Mohamed Houli Chemlal, supervivent de l'explosió al xalet d'Alcanar; Driss Oukabir, que va llogar presumptament la furgoneta utilitzada a la Rambla; i Saïd Ben Iazza, el qual segons les acusacions suposadament va prestar la seva documentació i la seva furgoneta isotèrmica per comprar i transportar precursors d'explosius.

Algunes fonts de les defenses admeten que en certa manera el judici serà una “farsa”, perquè “només ens volen deixar parlar d’Alcanar”. La principal discussió avui, en les qüestions prèvies, serà de què es podrà parlar i de què no durant el judici oral, que durarà prop de dos mesos. Les acusacions particulars i populars es mouen entre l’escepticisme i el pessimisme.

És el cas de Jaume Alonso Cuevillas, que tem que no serà possible aclarir-ho tot. “El nostre deure és esgotar les possibilitats de tenir una justícia reparadora”, assegura malgrat tot. “Les víctimes tenen dret a la reparació moral, i això inclou el dret a saber la veritat”, insisteix l’advocat de l’acusació, que assenyala que en aquests moments hi ha “massa interrogants”.

Cuevillas assenyala diversos d’aquests interrogants. En primer lloc, les polèmiques relacions entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol, que no s’han volgut esclarir malgrat algunes evidències. En segon lloc, assegura, “no tenim certesa efectiva de la mort d’Es-Satty”, perquè les proves biològiques de la policia científica de Casablanca “no resisteixen els estàndards”. En tercer lloc, també es pregunten per què l’Estat espanyol no va regular la venda de precursors d’explosius malgrat les directives europees al respecte.

“No som gaire optimistes”, admet el lletrat de les víctimes. No obstant això, reitera que “cal esgotar totes les possibilitats” i després poder “anar de la mà de les víctimes estrangeres a altres jurisdiccions” d’altres països per poder arribar fins al fons de la qüestió.

Altres entitats, com l'acusació de l'11-M, prefereixen no entrar en aquesta mena de detalls. Això sí, insisteixen que els tres acusats "han de respondre pels delictes d'assassinat". L'advocat Antonio García expressa "respecte" per la resta d'acusacions i assegura que l'objectiu compartit és una "sentència justa que repari".

La defensa

Luis Álvarez Collado, advocat de Driss Oukabir, ha estat l'únic lletrat de la defensa que ha parlat. En declaracions a TV3, ha explicat que ha aconsellat al seu client que declari i expliqui "el poc que sap" sobre els fets, en els quals no va participar, segons la defensa. "Ell ha perdut un germà, però res acredita que estigués dins la suposada organització que s'està investigant", ha insistit. Ha assegurat que el seu client té "unes ganes enormes de poder-se explicar".